{"product_id":"josep-pique-iserte-terraza-porticada-acuarela-cartulina","title":"Atribuït a Josep Piqué Iserte — Terrassa porticada — aigua-viva sobre cartolina, c. 1940–1955","description":"\u003cp\u003e\u003cspan\u003eUna terrassa d'arquitectura mediterrània s'obre al paisatge a través d'una successió d'arcs, pilars i cornamaneres. La escena està completament buida de figures, però conserva la sensació d'un espai habitat: una porta roman oberta, una coberta projecta ombra sobre el primer terme i, al fons, apareixen fragments de cases i vegetació.\u003c\/span\u003e\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003e\u003cspan\u003eLa composició està construïda des d'una mirada marcadament arquitectònica. L'artista no utilitza la terrassa com a simple marc per al paisatge, sinó que converteix la seva estructura en el veritable motiu de l'obra. Els arcs organitzen la profunditat, els pilars divideixen la vista exterior i les cornamaneres introdueixen una successió de línies verticals que contrasten amb les diagonals de la coberta i amb la corba del paviment.\u003c\/span\u003e\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003e\u003cspan\u003eL'aquarel es resol amb una paleta contenida de terres, verds apagats, grisos blavuts i roses. Les zones de més lluminositat gairebé no reben pigment, permetent que el to clar de la cartolina actui com a font de llum. Dins d'elles, el sòl i la zona inferior esquerra presenten una càrrega cromàtica més gran, equilibrant la composició i atorgant-li profunditat.\u003c\/span\u003e\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003e\u003cspan\u003eEl tractament dels murs resulta especialment interessant. Les aguades són transparents i permeten suggerir irregularitats, canvis de to i petites alteracions de la superfície sense descriure-les de manera minuciosa. L'arquitectura queda així suspenso entre l'observació directa i la simplificació geomètrica.\u003c\/span\u003e\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003e\u003cspan\u003eA l'extrem esquerre, la porta oberta introdueix una de les zones més fosques de l'obra i funciona com a contrapunt a la lluminositat dels arcs. Sobre el mur apareix un element vegetal o decoratiu de tons ocres que trenca la sobrietat cromàtica del conjunt.\u003c\/span\u003e\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003e\u003cspan\u003eLa perspectiva no es planteja mitjançant una construcció rígidament acadèmica. Algunes línies es desvinen lleugerament i certs elements es simplifiquen, reforçant el caràcter immediat de l'aquarel i la impressió d'haver estat realitzada davant el motiu.\u003c\/span\u003e\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003e\u003cspan\u003eL'obra està signada \u003c\/span\u003e\u003cstrong\u003e\u003cspan\u003e“Piqué”\u003c\/span\u003e\u003c\/strong\u003e\u003cspan\u003e a l'angle inferior esquerre.\u003c\/span\u003e\u003c\/p\u003e\n\u003ch2\u003e\u003cspan\u003eFitxa tècnica\u003c\/span\u003e\u003c\/h2\u003e\n\u003cp\u003e\u003cstrong\u003e\u003cspan\u003eAutor:\u003c\/span\u003e\u003c\/strong\u003e\u003cspan\u003e atribuït a Josep Piqué Iserte (Montbrió del Camp, 1913–2012)\u003c\/span\u003e\u003cbr\u003e\u003cstrong\u003e\u003cspan\u003eTítol:\u003c\/span\u003e\u003c\/strong\u003e\u003cspan\u003e \u003c\/span\u003e\u003cem\u003e\u003cspan\u003eTerrassa porticada\u003c\/span\u003e\u003c\/em\u003e\u003cbr\u003e\u003cstrong\u003e\u003cspan\u003eCronologia:\u003c\/span\u003e\u003c\/strong\u003e\u003cspan\u003e c. 1940–1955\u003c\/span\u003e\u003cbr\u003e\u003cstrong\u003e\u003cspan\u003eTècnica:\u003c\/span\u003e\u003c\/strong\u003e\u003cspan\u003e aquarel sobre cartolina\u003c\/span\u003e\u003cbr\u003e\u003cstrong\u003e\u003cspan\u003eMides:\u003c\/span\u003e\u003c\/strong\u003e\u003cspan\u003e 16 × 24 cm\u003c\/span\u003e\u003cbr\u003e\u003cstrong\u003e\u003cspan\u003eSignatura:\u003c\/span\u003e\u003c\/strong\u003e\u003cspan\u003e signada “Piqué” a l'angle inferior esquerre\u003c\/span\u003e\u003cbr\u003e\u003cstrong\u003e\u003cspan\u003eTema:\u003c\/span\u003e\u003c\/strong\u003e\u003cspan\u003e arquitectura, terrassa i paisatge\u003c\/span\u003e\u003cbr\u003e\u003cstrong\u003e\u003cspan\u003eEstat de conservació:\u003c\/span\u003e\u003c\/strong\u003e\u003cspan\u003e bon estat general d'acord amb l'antiguitat, amb petites senyals d'envelliment pròpies del suport i de la tècnica\u003c\/span\u003e\u003cbr\u003e\u003cstrong\u003e\u003cspan\u003eMarc:\u003c\/span\u003e\u003c\/strong\u003e\u003cspan\u003e no inclòs\u003c\/span\u003e\u003c\/p\u003e\n\u003ch2\u003e\u003cspan\u003eSobre l'atribució\u003c\/span\u003e\u003c\/h2\u003e\n\u003cp\u003e\u003cspan\u003eL'obra s'atribueix a \u003c\/span\u003e\u003cstrong\u003e\u003cspan\u003eJosep Piqué Iserte\u003c\/span\u003e\u003c\/strong\u003e\u003cspan\u003e, arquitecte, pintor i aquarel·lista català, la cui producció es caracteritzava per una estreta relació entre observació arquitectònica i paisatge.\u003c\/span\u003e\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003e\u003cspan\u003eL'atribució s'apoya en diversos elements coincidents: la signatura “Piqué”, l'ús de l'aquarel, la temàtica arquitectònica, la procedència estilística i la cronologia probable de l'obra.\u003c\/span\u003e\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003e\u003cspan\u003ePiqué va rebre formació específica en dibuix i aquarel durant els seus estudis d'Arquitectura a Barcelona, i va practicar aquesta tècnica des de les etapes primerenes de la seva trajectòria. Es coneixen aquarels de paisatge realitzats ja durant la dècada de 1940, abans que el seu llenguatge evolucionés cap a solucions més geomètriques i pròximes a les avantguardes històriques en les dècades posteriors.\u003c\/span\u003e\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003e\u003cspan\u003eLa condició d'arquitecte resulta especialment significativa en aquesta peça. La terrassa no està concebuda com a simple escenari decoratiu: arcs, pilars, coberta, escales i cornamaneres determinen completament l'estructura visual. Aquesta manera d'entendre el paisatge construït resulta plenament coherent amb la producció coneguda de Piqué.\u003c\/span\u003e\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003e\u003cspan\u003eNo obstant això, per no disposar actualment de documentació de procedència ni d'una confirmació directa per part de l'arxiu o la fundació de l'artista, la catalogació més rigorosa segueix sent \u003c\/span\u003e\u003cstrong\u003e\u003cspan\u003e“atribuït a Josep Piqué Iserte”\u003c\/span\u003e\u003c\/strong\u003e\u003cspan\u003e.\u003c\/span\u003e\u003c\/p\u003e\n\u003ch2\u003e\u003cspan\u003eJosep Piqué Iserte\u003c\/span\u003e\u003c\/h2\u003e\n\u003cp\u003e\u003cspan\u003eJosep Piqué Iserte va desenvolupar una trajectòria singular en la qual l'arquitectura i les arts plàstiques estaven estretemps vinculades.\u003c\/span\u003e\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003e\u003cspan\u003eFormat com a arquitecte a Barcelona, va mantenir des de molt jove una intensa activitat artística parallela, treballant dibuix, aquarel, pintura i, posteriorment, altres llenguatges de caràcter més experimental.\u003c\/span\u003e\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003e\u003cspan\u003eEl paisatge urbà i l'arquitectura apareixen de manera recurrent en la seva producció. Carrers, edificis, estacions, interiors i espais construïts van ser tractats no només com a documentació de l'entorn, sinó com a estructures capaces d'ordenar la composició.\u003c\/span\u003e\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003e\u003cspan\u003eDurant les dècades de 1940 i 1950 la seva obra conserva encara un fort component observacional. Posteriorment, especialment des de finals dels anys cinquanta i durant els anys seixanta, el seu llenguatge es fa progressivament més sintètic i geomètric.\u003c\/span\u003e\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003e\u003cspan\u003eAquesta aquarel sembla correspondre precisament a aquesta fase primerenca, quan la representació directa del lloc encara desempenyava un paper fonamental.\u003c\/span\u003e\u003c\/p\u003e\n\u003ch2\u003e\u003cspan\u003eNota del Taller\u003c\/span\u003e\u003c\/h2\u003e\n\u003cp\u003e\u003cspan\u003eL'arquitectura és la veritable protagonista d'aquesta petita aquarel.\u003c\/span\u003e\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003e\u003cspan\u003eLa terrassa apareix buida, però cada element suggereix una presència humana: una porta oberta, unes escales, una cornamanera, una coberta que protegeix del sol. Més enllà dels arcs, el paisatge queda reduït a unes poques taques de color.\u003c\/span\u003e\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003e\u003cspan\u003eLa mirada de Piqué transforma un espai quotidià en una composició construïda a partir de llum, geometria i silenci.\u003c\/span\u003e\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003e\u003cspan\u003eL'atribució a \u003c\/span\u003e\u003cstrong\u003e\u003cspan\u003eJosep Piqué Iserte\u003c\/span\u003e\u003c\/strong\u003e\u003cspan\u003e resulta especialment coherent per la combinació de signatura, tècnica i temàtica arquitectònica, tot i que es manté de manera prudente fins a disposar de documentació definitiva.\u003c\/span\u003e\u003c\/p\u003e","brand":"El taller del coleccionista","offers":[{"title":"Default Title","offer_id":54941447520589,"sku":null,"price":195.0,"currency_code":"EUR","in_stock":true}],"thumbnail_url":"\/\/cdn.shopify.com\/s\/files\/1\/0904\/1841\/3901\/files\/DSC_0346_84119ed8-7341-4474-8a37-740550182aea.jpg?v=1791036767","url":"https:\/\/eltallerdelcoleccionista.com\/ca\/products\/josep-pique-iserte-terraza-porticada-acuarela-cartulina","provider":"El taller del coleccionista","version":"1.0","type":"link"}