{"product_id":"san-pedro-de-alcantara-oleo-barroco-espanol","title":"Escola espanyola — Sant Pere d’Alcantara davant del Crucificat — Oli sobre tela — Tradició barroca amb Marca Mariana devocional.","description":"\u003cp\u003ePoderosa pintura religiosa de tradició barroca espanyola que representa, amb gran probabilitat, a \u003cstrong\u003eSant Pere d'Alcantara (1499-1562)\u003c\/strong\u003e entregat a la contemplació de Crist creuat. El sant apareix aïllat davant d'un fons profundament fosc, acompanyat únicament pel creuifixi, un llibre obert i un crani, elements que concentren en la escena alguns dels principals motius de l'espiritualitat ascètica de l'Edat Moderna.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eL'obra presenta a més un element excepcional: a l'angle superior dret es conserva adherit un \u003cstrong\u003epetit quadre marià realitzat a mà sobre el suport tèxtil\u003c\/strong\u003e, probablement una representació de \u003cstrong\u003eNostre Senyora d'Atocha\u003c\/strong\u003e. Aquest diminut afegit devocional, incorporat en algun moment de la història material del quadre, constitueix una singular petjada del seu antic ús religiós.\u003c\/p\u003e\n\n\u003cp\u003eLa composició pertany clarament a la tradició de la pintura religiosa espanyola desenvolupada durant el barroc i prolongada durant els segles posteriors. El protagonista apareix de perfil, completament absort en la contemplació del Creuat que sosté entre les mans.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eLa identificació amb \u003cstrong\u003eSant Pere d'Alcantara\u003c\/strong\u003e resulta especialment plausible per la combinació de diversos elements: l'hàbit franciscà, la marcada tonsura o calvície, el caràcter extremadament auster de la representació, el creuifixi, el crani i el llibre.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eSant Pere d'Alcantara va ser una de les figures fonamentals de la reforma franciscana espanyola del segle XVI i va assolir una important difusió iconogràfica a partir de la seva canonització el 1669. La seva imatge es va desenvolupar fonamentalment com la d'un religiós ascèta, d'una intensa vida contemplativa, associada al creuifixi, la penitència i la meditació sobre la mort.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eLa composició prescindeix gairebé completament d'elements narratius. El pintor concentra l'il·luminació sobre el rostre del religiós, les seves mans, el Creuat i determinades zones de l'hàbit, mentre que la resta de la escena queda sumiguda en penumbra. Aquest procediment proporciona a la pintura una notable intensitat psicològica i remete directament als recursos tenebristes característics de la pintura religiosa espanyola.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eD'especial interès presenta el rostre del sant, tractat mitjançant una il·luminació lateral que modela amb força el front, el nas i el malel. La seva mirada es dirigeix directament cap a Crist i estableix l'autèntic eix emocional de la composició.\u003c\/p\u003e\n\u003ch2\u003eEl llibre i el crani: meditació i \u003cem\u003ememento mori\u003c\/em\u003e\n\n\u003c\/h2\u003e\n\u003cp\u003eEn primer terme apareix un llibre obert, sobre el qual es disposa un crani humà.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eAmbs els elements s'han d'entendre dins de la tradició ascètica cristiana.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eEl llibre remete a l'estudi, la pregà i la meditació espiritual. El crani constitueix un dels símbols més estendus del \u003cem\u003ememento mori\u003c\/em\u003e, expressió llatina que recorda al creient l'inevitabilitat de la mort i la natura efímera de l'existència terrena.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eLa presència simultània del Creuat, el llibre i el crani transforma la escena en una autèntica imatge de meditació: Crist com a objecte de contemplació, les Escriptures o els textos espirituals com a mitjà de coneixement i la mort com a recordatori de la fugacitat de la vida.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eAquesta austeritat simbòlica resulta característica de bona part de la pintura religiosa espanyola dels segles XVII i XVIII.\u003c\/p\u003e\n\u003ch2\u003eL'hàbit franciscà\u003c\/h2\u003e\n\u003cp\u003eUn dels aspectes pictòrics més singulars de l'obra és el tractament de l'hàbit.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eEl pintor ha representat determinades zones de la màniga i de l'esquena mitjançant nombroses línies paral·leles fosques sobre una tonalitat terrosa clara, produint visualment la sensació d'un teixit extremadament bast.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eNo sembla un detall purament decoratiu. La pobresa de la vestimenta forma part de la construcció iconogràfica del religiós i subratlla deliberadament el caràcter penitencial de la escena.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eLa contraposició entre les zones il·luminades de l'hàbit i la foscor pràcticament absoluta del fons reforça encara més la presència física del sant.\u003c\/p\u003e\n\u003ch2\u003eEl petit quadre marià\u003c\/h2\u003e\n\u003cp\u003eA l'angle superior dret es conserva un dels elements més singulars de tota l'obra: \u003cstrong\u003euna diminuta representació de la Mare de Déu pintada a mà sobre un suport tèxtil independent.\u003c\/strong\u003e\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eEn les fotografies es pot apreciar l'estructura del teixit i una execució pictòrica directa. El seu estat de conservació és fragmentari i dificulta una identificació absolutament segura. No obstant això, la seva iconografia presenta importants semblances amb les representacions històriques de \u003cstrong\u003eNostra Senyora d'Atocha\u003c\/strong\u003e.\u003c\/p\u003e\n\u003ch3\u003ePossible identificació com a Nostra Senyora d'Atocha\u003c\/h3\u003e\n\u003cp\u003eNostra Senyora d'Atocha va ser una de les advocacions marianes més importants de l'Espanya de l'Edat Moderna i va estar especialment vinculada a Madrid i a la monarquia espanyola.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eL'imatge original és una petita talla medieval de la Mare de Déu amb el Nen que, des de l'època barroca, es presentava als fidels ricament vestida i coronada.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eLes vestidures postiques ocultaven bona part de l'escultura original i proporcionaven a l'imatge una característica silueta rígida, gairebé triangular o cònica. Aquesta particular aparença va donar lloc a un tipus iconogràfic fàcilment reconeixible que es va reproduir nombroses vegades durant els segles XVII i XVIII.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eLes representacions d'Atocha presenten habitualment diversos elements característics:\u003c\/p\u003e\n\u003cul\u003e\n\n\u003cli\u003e\n\n\u003cp\u003eMare de Déu coronada.\u003c\/p\u003e\n\n\n\u003c\/li\u003e\n\n\u003cli\u003e\n\n\u003cp\u003eNen Jesús associat a la figura materna.\u003c\/p\u003e\n\n\n\u003c\/li\u003e\n\n\u003cli\u003e\n\n\u003cp\u003eAmpla vestimenta de estructura triangular o cònica.\u003c\/p\u003e\n\n\n\u003c\/li\u003e\n\n\u003cli\u003e\n\n\u003cp\u003eRostre envoltat per un rostrillo.\u003c\/p\u003e\n\n\n\u003c\/li\u003e\n\n\u003cli\u003e\n\n\u003cp\u003eGran aureola o estructura radiant al voltant del cap.\u003c\/p\u003e\n\n\n\u003c\/li\u003e\n\n\u003cli\u003e\n\n\u003cp\u003ePresència freqüent d'estrelles i raigs.\u003c\/p\u003e\n\n\n\u003c\/li\u003e\n\n\u003cli\u003e\n\n\u003cp\u003ePresentació de l'imatge com si es trobés dins del seu altar o camarí.\u003c\/p\u003e\n\n\n\u003c\/li\u003e\n\n\u003cli\u003e\n\n\u003cp\u003eEn nombroses representacions, cortinats o elements arquitectònics que enmarquen l'efígie.\u003c\/p\u003e\n\n\n\u003c\/li\u003e\n\n\n\u003c\/ul\u003e\n\u003cp\u003eDiversos d'aquests elements semblen reconèixer-se, tot i que de manera molt deteriorada, en la petita pintura adherida al llenç.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003ePer aquesta raó proposim prudentment la seva identificació com a \u003cstrong\u003e«probable Nostra Senyora d'Atocha»\u003c\/strong\u003e, mantenint oberta la possibilitat que correspongui a una altra advocació mariana de tipologia semblant.\u003c\/p\u003e\n\u003ch2\u003eEls «verdaderos retrats» d'imatges milagroses\u003c\/h2\u003e\n\u003cp\u003eLa possible identificació amb Atocha resulta especialment interessant per una pràctica característica de la religiositat barroca.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eDurant els segles XVII i XVIII es van fer nombroses representacions conegudes com a \u003cstrong\u003e«verdaderes representacions» o \u003cem\u003evera effigies\u003c\/em\u003e\u003c\/strong\u003e d'imatges de culte.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eL'objectiu no era representar simplement a la Mare de Déu de manera idealitzada, sinó reproduir amb la màxima fidelitat possible una escultura concreta tal com la podia veure el fidel a l'església: les seves vestits, joies, corona, resplandor i camarí.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eLes pintures de Nostra Senyora d'Atocha constitueixen un dels millors exemples espanyols d'aquest fenomen.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eAlgunes d'aquestes reproduccions adquirien a més un significat devocional extraordinari. Està documentat fins i tot el cas d'una reproducció pictòrica de la Mare de Déu d'Atocha realitzada al segle XVII que es va posar en contacte amb la pròpia imatge original, seguint la creença que aquest contacte podia transmetre simbòlicament part de les seves propietats protectores.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eNo és possible determinar si la petita pintura conservada en aquest quadre va participar d'alguna pràctica semblant. Tanmateix, el seu caràcter d'objecte petit i independent i la seva posterior incorporació a un altre llenç religiós resulta plenament compatible amb un ús devocional privat.\u003c\/p\u003e\n\u003ch2\u003eUna intervenció històrica de caràcter devocional\u003c\/h2\u003e\n\u003cp\u003eLa diminuta pintura marià no sembla formar part de la composició originalment concebuda per l'autor.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eLa seva posició a l'angle superior dret, el seu suport independent i els seus marges visibles indiquen que es va afegir posteriorment.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eAquesta circumstància constitueix una part especialment interessant de la història material de la pintura.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eEn lloc d'entendre-la únicament com una alteració posterior, es pot interpretar com a testimoni de l'ús del quadre com a veritable \u003cstrong\u003eobjecte de devoció\u003c\/strong\u003e.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eEn algun moment de la seva història, un antic propietari, religiós o comunitat va decidir incorporar aquesta petita imatge mariana a una pintura ja dedicada a la meditació religiosa.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eEl resultat reuneix així dos nivells distintes de devoció: la representació pictòrica d'un sant contemplant a Crist i una petita imatge de la Mare de Déu físicament incorporada a la superfície del quadre.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eEs tracta d'una intervenció humil però de considerable interès històric, perquè permet aproximar-nos no només a com es va fer l'obra, sinó també a \u003cstrong\u003ecom va ser utilitzada i transformada per qui la va possedir\u003c\/strong\u003e.\u003c\/p\u003e\n\u003ch2\u003eCronologia\u003c\/h2\u003e\n\u003cp\u003eL'obra respon inequívocament a models desenvolupats per la pintura barroca espanyola.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eNo obstant això, distingir entre la data de creació d'una composició i la data d'execució material del llenç resulta fonamental.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eEls models barrocs van continuar copiats i reinterpretats durant els segles XVIII i fins i tot XIX, especialment en àmbits conventuals, provincials i de devoció privada.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003ePer aquest motiu, i mentre no es realitzi un estudi directe del teixit, preparació, pigments, bastidor i restauracions, proposim de manera prudente una datació aproximada entre els \u003cstrong\u003esegles XVIII i XIX\u003c\/strong\u003e, dins de la tradició barroca espanyola.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eUna cronologia més primerenca no es pot descartar completament, però requeriria un estudi tècnic.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eLa petita pintura marià pot a més pertanyer a un moment diferent de l'execució del llenç principal, ja que sembla haver estat afegida posteriorment.\u003c\/p\u003e\n\u003ch2\u003eEstat i traces materials\u003c\/h2\u003e\n\u003cp\u003eLa pintura presenta un estat de conservació coherent amb una obra de considerable antiguitat i una història material complexa.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eS'aprecia craquelat estès, brutícia superficial, desgats i abrasions de la capa pictòrica, petites pèrdues i antigues intervencions.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eEls marges del llenç mostren deteriorament i pèrdua de material, especialment en determinades zones superiors.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eAl rebre s'observen antigues reparacions mitjançant retalls aplicats sobre el teixit, evidència d'intervencions realitzades per consolidar trencaments o perforacions produïdes durant la història de la peça.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eAquestes restauracions formen part del seu recorregut material i es troben clarament documentades en les fotografies.\u003c\/p\u003e\n\u003ch2\u003eFitxa tècnica\u003c\/h2\u003e\n\u003cul\u003e\n\n\u003cli\u003e\n\n\u003cp\u003e\u003cstrong\u003eAutor:\u003c\/strong\u003e Anònim\u003c\/p\u003e\n\n\n\u003c\/li\u003e\n\n\u003cli\u003e\n\n\u003cp\u003e\u003cstrong\u003eEscola:\u003c\/strong\u003e Espanyola\u003c\/p\u003e\n\n\n\u003c\/li\u003e\n\n\u003cli\u003e\n\n\u003cp\u003e\u003cstrong\u003eTítol proposat:\u003c\/strong\u003e \u003cem\u003eSant Pere d'Alcantara davant el Creuat\u003c\/em\u003e\u003c\/p\u003e\n\n\n\u003c\/li\u003e\n\n\u003cli\u003e\n\n\u003cp\u003e\u003cstrong\u003eDatació proposada:\u003c\/strong\u003e Segles XVIII-XIX\u003c\/p\u003e\n\n\n\u003c\/li\u003e\n\n\u003cli\u003e\n\n\u003cp\u003e\u003cstrong\u003eTradició artística:\u003c\/strong\u003e Barroca espanyola\u003c\/p\u003e\n\n\n\u003c\/li\u003e\n\n\u003cli\u003e\n\n\u003cp\u003e\u003cstrong\u003eGènere:\u003c\/strong\u003e Pintura religiosa \/ pintura devocional\u003c\/p\u003e\n\n\n\u003c\/li\u003e\n\n\u003cli\u003e\n\n\u003cp\u003e\u003cstrong\u003eTècnica:\u003c\/strong\u003e Oli sobre llenç\u003c\/p\u003e\n\n\n\u003c\/li\u003e\n\n\u003cli\u003e\n\n\u003cp\u003e\u003cstrong\u003eDimensions:\u003c\/strong\u003e 103 × 83 cm\u003c\/p\u003e\n\n\n\u003c\/li\u003e\n\n\u003cli\u003e\n\n\u003cp\u003e\u003cstrong\u003eSignatura:\u003c\/strong\u003e No apreciada\u003c\/p\u003e\n\n\n\u003c\/li\u003e\n\n\u003cli\u003e\n\n\u003cp\u003e\u003cstrong\u003ePersonatge representat:\u003c\/strong\u003e Probablement Sant Pere d'Alcantara\u003c\/p\u003e\n\n\n\u003c\/li\u003e\n\n\u003cli\u003e\n\n\u003cp\u003e\u003cstrong\u003eAtributs:\u003c\/strong\u003e Creuifixi, llibre i crani\u003c\/p\u003e\n\n\n\u003c\/li\u003e\n\n\u003cli\u003e\n\n\u003cp\u003e\u003cstrong\u003eElement afegit:\u003c\/strong\u003e Petita pintura marià sobre suport tèxtil\u003c\/p\u003e\n\n\n\u003c\/li\u003e\n\n\u003cli\u003e\n\n\u003cp\u003e\u003cstrong\u003eAdvocació mariana proposada:\u003c\/strong\u003e Probablement Nostra Senyora d'Atocha\u003c\/p\u003e\n\n\n\u003c\/li\u003e\n\n\u003cli\u003e\n\n\u003cp\u003e\u003cstrong\u003eEstat:\u003c\/strong\u003e Presenta craquelat, desgats, pèrdues i antigues reparacions. El rebre conserva retalls corresponents a intervencions històriques sobre el suport. Els marges presenten deteriorament i pèrdua de teixit. Es recomana consultar detingudament totes les fotografies, que formen part integral de la descripció de l'estat de conservació.\u003c\/p\u003e\n\n\n\u003c\/li\u003e\n\n\n\u003c\/ul\u003e\n\u003ch2\u003eLa Nota del Taller\u003c\/h2\u003e\n\u003cp\u003eHi ha obres antigues el cui importància no resideix únicament en qui les va pintar, sinó en tot allò que les envolta Aquest llenç constitueix un magnífic exemple.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eUn religiós contempla en silenci a Crist creuat. Davant d'ell, un llibre i un crani recorden la pregà, el coneixement i l'inevitabilitat de la mort. Tot succeix dins d'una foscor gairebé absoluta. Però algú, en algun moment posterior de la història de la pintura, va afegir alguna cosa més. En un dels seus angles va col·locar una diminuta imatge de la Mare de Déu, pintada acuradament sobre un petit fragment de teixit. No sabem qui ho va fer, quan ho va fer ni per què va decidir incorporar-la precisament a aquesta pintura.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eLa seva iconografia permet relacionar-la probablement amb Nostra Senyora d'Atocha, una de les grans imatges devocionals de l'Espanya barroca, tot i que fem preferible mantenir aquesta identificació com a una proposta mentre no es puguin documentar nous elements.\u003c\/p\u003e\n\u003cp\u003eEl que és realment extraordinari és que aquesta petita pintura transforma la nostra manera d'entendre el conjunt. El quadre va deixar d'ésser, en algun moment de la seva història, únicament una representació d'un sant. Algú va intervenir sobre ell i el va convertir en un objecte personal de devoció, reunint físicament sobre una mateixa superfície la contemplació de Crist i una imatge protectora de la Mare de Déu. Els seus desgats, reparacions i afegits no amaguen aquesta història, la conserven.\u003c\/p\u003e","brand":"El taller del coleccionista","offers":[{"title":"Default Title","offer_id":54594673279309,"sku":null,"price":900.0,"currency_code":"EUR","in_stock":true}],"thumbnail_url":"\/\/cdn.shopify.com\/s\/files\/1\/0904\/1841\/3901\/files\/IMG_20260805_164223.jpg?v=1787839695","url":"https:\/\/eltallerdelcoleccionista.com\/ca\/products\/san-pedro-de-alcantara-oleo-barroco-espanol","provider":"El taller del coleccionista","version":"1.0","type":"link"}