Àngela — Composició abstracta, c. 2011 — gravat en color sobre paper, P.A.

Una estructura vertical concentra tota la composició. A l'interior, vermells, blaus, verds i violetes es distribueixen en franges successives, travessades per formes irregulars que recorden petites pedres, cèl·lules, fragments d'escriptura o signes d'un llenguatge impossible de traduir.

La imatge sembla construïda per estrats. A la part superior, les formes blanques queden encerclades dins una trama vermella; després, el blau i el verd multipliquen els buits i converteixen la superfície en una espècie de mosaic orgànic. Més sota, una zona blava violàcea trenca aquesta regularitat mitjançant una matèria molt més lliure, gairebé atmosfèrica, abans de tanca la composició de nou amb el vermell.

El resultat es mou deliberadament entre el geomètric i l'orgànic. No representa un lloc concret, però la seva forma pot evocar una finestra, una estela, un fragment arquitectònic o fins i tot una peça arqueològica. Aquesta ambigüitat és precisament una de les qualitats més atractives de l'obra: la imatge sembla reconeixible abans que poderem dir exactament què estem veient.

Color, matèria i signe

La composició es construeix tant mitjançant el color com mitjançant els espais que queden sense imprimir. Les reserves blanques del paper participen activament en el dibuix i creen un ritme irregular dins cada franja cromàtica.

El caràcter manual de l'estampació resulta especialment visible en les variacions d'intensitat, les textures i les petites irregularitats de la superfície. Llavors de buscar una reproducció completament uniforme, l'obra conserva la memòria física del procés gràfic.

L'ample marge de paper i els seus marges naturals reforcen a més la seva condició d'obra gràfica original.

Una felicitació conservada al rebre

El rebre afegix un petit element biogràfic a la peça. Conserva una dedicatoria manuscrita:

«El nostre millor desig de felicitat en aquestes Nadal i un bon Any 2011. Àngel i Àngela».

La inscripció permet situar l'obra, almenys documentalment, al voltant del 2011 i revela a més un ús íntim de l'estampació: va ser escollida per la pròpia Àngela —juntament amb Àngel— com a felicitació de Nadal.

Aquest detall converteix una composició abstracta en un objecte amb una història concreta. Encara no coneixem la identitat completa de l'artista, però sí que conservem el context personal en què una de les seves estampes va sortir de les seves mans.

Fitxa tècnica

Artista: Àngela, cognom per identificar
Títol: Composició abstracta — títol descriptiu
Data: cap a 2011
Tècnica: Gravat original a color sobre paper
Edició: P.A., probablement Prova d'Artista
Signatura: Signada a llapis «Àngela […]» al marge inferior dret
Inscripció: P.A. a llapis al marge inferior esquerre
Rebre: Dedicatoria manuscrita de felicitació de Nadal i referència a l'any 2011
Soporte: Paper gruixut de marges irregulars
Mides: 22 x 14 cm
Estat: Bon estat general segons les imatges disponibles

La Nota del Taller

L'estampació s'organitza en franges: a dalt i a sota predominen els vermells, mentre que la zona intermèdia passa del blau al verd. Les formes blanques queden envoltes per una xarxa de contours de color, amb obertures més grans a la part superior i més fragmentades al centre. Sota apareix un camp blau i violeta de textura irregular, travessat per petits accents grocs. L'alternància entre aquestes zones obertes i denses marca el ritme vertical de la composició.