El taller del coleccionista
Antoni de Ferrater — Paisatge de Camprodon (1934) — Dibuix sobre paper
Antoni de Ferrater — Paisatge de Camprodon (1934) — Dibuix sobre paper
No s'ha pogut carregar la disponibilitat de recollida
Comparteix
Dibuix del paisatge de Camprodon, datat el 1934, amb edificis entre la boscada i una composició de traços llargs sobre paper de to càlid.
La síntesi del paisatge
Antoni de Ferrater i Feliu (Barcelona, 1868–1942) va ser un pintor i dibuixant català. En aquesta obra, datada el 1934, organitza les cases i la boscada mitjançant una composició clara i un traç sintètic.
En aquest dibuix original de petit format, veiem com l'artista "construeix" la natura. Les masies o cases d'estiu no són meros elements escenogràfics; tenen pes, volum i una perspectiva sòlida que articulen l'estructura del paisatge. Tanmateix, el traç que defineix la boscada és llarg, atmosfèric i enormement vibrant, demostrant una solta plàstica excepcional.
Camprodon, 1934
La inscripció «Camprodon 1934» situa i data el paisatge. Els edificis de la dreta i l'arc del centre es combinen amb les masses d'arbres de l'esquerra; les línies superposades i els sombrejats breus permeten distingir plans sense detallar tota la escena.
Fitxa tècnica
Autor: Antoni de Ferrater i Feliu (Barcelona, 1868–1942).
Títol / Tema: Paisatge de Camprodon / Cases entre la boscada (Paisatge noucentista).
Any de creació: 1934.
Tècnica i suport: Dibuix original a llapis gras / carbonell sobre paper de dibuix.
Dimensions documentades: 12,5 x 16,5 cm (Format de gabinet / Apunt de viatge).
Signatura i inscripcions: Titulat, datat i signat a mà "Camprodon 1934 / Ferrater" a l'angle inferior dret.
Estil / Moviment: Noucentisme / Realisme estructural.
Procedència: Col·lecció privada / Fons de galeria.
Estat de conservació: El paper presenta un to càlid i petites taques al marge superior, per sobre del dibuix. Els traços es mantenen legibles.
La Nota del Taller
Les cimes dels arbres formen masses de línies corbes que contrasten amb els murs i les finestres dels edificis. L'arc fosc del centre i els traços del primer pla enllacen ambduits grups, mentre que les zones de paper sense treballar deixen respirar el paisatge.
