Bartolomé Liarte — Metamorfosi del desig (1980) — Aigua-viva i tècnica mixta sobre paper

Dues figures femenines s'abracen a la part superior d'una composició on els cossos semblen transformar-se en formes abstractes. Les seves siluetes es prolongen mitjançant bandes ondulants de blaus, verds, violetes i turqueses que, en baixar, configuren un gran rostre d'aparença fantàstica. Dos ulls emergeixen entre els plans cromàtics, mentre que una àmplia corba blavosa suggereix una boca monumental, convertint el conjunt en una imatge situada entre la figuració, el surrealisme i l'abstracció.

Aquesta aigua-lli original, signada per Bartolomé Liarte (1933–1998) i datada de setembre de 1980, constitueix una interessant mostra del llenguatge visual desenvolupat per l'artista, caracteritzat per la metamorfosi de la figura humana, la integració d'imatges superposades i una particular concepció narrativa del color.

Bartolomé Liarte: entre el disseny editorial i el surrealisme

Nascut a Terrassa el 1933, Bartolomé Liarte Aparicio va desenvolupar bona part de la seva trajectòria artística a Barcelona, on es va formar a l'Escola d'Artes i Oficis de Gràcia i a l'Escola de la Llotja.

La seva carrera va estar estretament vinculada al dibuix, l'il·lustració i el disseny gràfic. Durant els anys seixanta va treballar per a Edicions Zeus, on va arribar a exercir com a director creatiu, i posteriorment va compartir estudi amb el reconegut dissenyador Enric Satué.

Els anys setanta va realitzar nombroses portades per a Círculo de Lectores, contribuint al desenvolupament d'un llenguatge editorial en què la imatge adquiria una notable autonomia expressiva. Les seves composicions van recórrer freqüentment a transformacions anàtomiques, rotres duplicats, associacions inesperades i solucions visuals de caràcter surrealista.

Aquesta faceta professional va convivir amb una producció pictòrica personal que explorava la relació entre la figura humana, el color i els universos imaginaris. La seva trajectòria expositiva va incloure espais com la Sala Nonell de Barcelona, on va exposar el 1978.

La present obra, realitzada dos anys després, permet apreciar l'estreta relació entre ambdues vertents de la seva activitat artística.

La metamorfosi del cos i la identitat

La composició presenta una estructura visual especialment interessant: una escena íntima entre dues figures es transforma progressivament en un rostre de més dimensions.

Les dones, representades en actitud de proximitat i contacte, mantenen inicialment una anatomia reconeixible. No obstant això, els seus cabells i cossos comencen a confondre's amb bandes de color que s'entrelacen i baixen formant una estructura cada vegada més abstracta.

A la part inferior apareixen dos grans ulls integrats en les formes cromàtiques. El rostre resultant sembla sorgir de la unió de les figures superiors, establint una relació visual entre la individualitat i la fusió d'identitats.

Aquesta transformació es pot interpretar com una al·legoria de la trobada afectiva, la intimitat o la construcció d'una identitat compartida. No obstant això, l'obra conserva una ambigüitat deliberada que permet diferents lectures.

Una de les seves més grans atracció resideix precisament en aquesta doble percepció: contemplada d'arrib a baix, la imatge sembla descompor-se; observada des de la seva part inferior, les formes disperses adquiren una nova unitat figurativa.

Color, moviment i construcció gràfica

Liarte organitza la composició mitjançant superfícies cromàtiques de contorns definits, utilitzant una paleta dominada per blaus intensos, turqueses, verds, violetes i tons malva, equilibrats amb petits accents ocres i rosats.

Les corbes estableixen un moviment continu entre els diferents elements. No funcionen únicament com a recursos decoratius, sinó que articulen la transició entre les figures humanes i el rostre fantàstic.

El blanc del paper exerceix una funció essencial. La llarga superfície sense pintar proporciona lluminositat, concentra l'atenció en la composició central i acenta l'autonomia de les seves formes.

Aquesta economia d'elements es connecta amb l'experiència de l'artista en el disseny editorial, on la claredat de les siluetes, l'organització espacial i l'eficàcia comunicativa de la imatge adquireixen especial importància.

Una obra datada i dedicada el 1980

Al marge superior esquerre apareix una dedicatoria manuscrita dirigida a Mercedes Carbó, acompanyada d'una anotació datada de setembre de 1980 i una rúbrica.

La peça conserva també una signatura «Liarte» a l'angle inferior dret, integrada juntament amb el desenvolupament inferior de la composició.

Dues marques cruciformes d'alineació i una referència numèrica manuscrita al marge superior dret constitueixen altres elements rellevants de la seva història material.

Aquestes marques resulten característiques de determinats procediments de preparació gràfica i poden guardar relació amb l'àmbit professional de l'il·lustració i la reproducció editorial. No obstant això, no s'ha identificat cap publicació concreta a la qual correspongui aquesta composició.

La dedicatoria i la data aporten un interès documental addicional, situant l'obra en un moment de maduresa creativa de l'artista.

Fitxa tècnica

• Autor: Bartolomé Liarte Aparicio (Terrassa, 1933–1998).

• Títol descriptiu: Metamorfosi del desig.

• Data: Setembre de 1980.

• Tècnica: Aigua-lli i tècnica mixta sobre paper.

• Soporte: Paper.

• Mides: 36,5 × 25,5 cm.

• Signatura: Signada «Liarte» a l'angle inferior dret.

• Inscripcions: Dedicatoria manuscrita a Mercedes Carbó, datada de setembre de 1980 i acompanyada de rúbrica. Referència numèrica al marge superior dret i dues marques cruciformes d'alineació.

• Estil: Figuració surrealista, metamorfosi visual i il·lustració artística contemporània.

• Estat de conservació: Presenta una lleugera curvatura del suport, petites taques i signes de manipulació i envelliment. S'aprecien algunes alteracions superficials localitzades en zones colorejades, així com una marca vertical a la part inferior de la composició. El dibuix manté una bona definició i els elements principals conserven la seva llegibilitat.

• Observacions: Obra original signada i datada, amb dedicatoria personal i marques d'alineació que es podrien relacionar amb la seva preparació per a reproducció gràfica. No s'ha identificat cap publicació associada. El títol és descriptiu i no consta com a títol original documentat.

La Nota del Taller

El que és realment singular d'aquesta aigua-lli és la seva capacitat per oferir dues imatges diferents dins d'una mateixa composició. L'abraç de les figures superiors es converteix, mitjançant un elaborat joc de línies i colors, en un rostre de grans dimensions que sembla adquirir vida pròpia.

Aquest procediment de metamorfosi visual constitueix una de les característiques més interessants del llenguatge de Bartolomé Liarte i permet apreciar com l'experiència en el disseny gràfic es va integrar en una exploració artística de caràcter personal i surrealista.

La dedicatoria de setembre de 1980, les signatures i les marques de preparació gràfica afegeixen una dimensió documental a la peça, convertint-la en un testimoni especialment representatiu de la relació entre il·lustració, disseny i creació pictòrica en la trajectòria de l'artista.