Carlos Bécquer Domínguez (Sobrin nét de Bécquer) — Ànses a la llaguna — Oli — 24,5 × 34 cm

Escena animalista de Carlos Bécquer Domínguez (Barcelona, 1889–1968) protagonitzada per un grup de ànecs sobre la superfície d'un estany.

Dos odises ocupen el primer terme i estructuren la composició, mentre que altres exemplars apareixen progressivament integrats a l'aigua. Bécquer combina una observació precisa de les formes i actituds dels animals amb una execució pictòrica sorprenentment lliure, construïda mitjançant punjades ràpides, empasts i contrastos cromàtics.

L'aigua adquireix una importància especial en la composició. Verds profunds, turqueses, negres i tons grocs es disposen mitjançant amples traços horitzontals, creant una superfície dinàmica en la qual les figures semblen sorgir i desaparèixer entre els reflexos.

La pintura pertany a una de les branques més característiques de Carlos Bécquer, artista que va mostrar un interès recurrent per la representació d'animals i va destacar especialment per la seva capacitat per captar la seva anatomia, moviment i expressió.

L'obra apareix signada “Becquer” a l'angle inferior dret.

Fitxa tècnica

• Autor: Carlos Bécquer Domínguez
• Títol: Ànecs a l'estany
• Cronologia: Mitjans del segle XX
• Tècnica: Oli
• Suport: Taula
• Mites: 24,5 × 34 cm
• Signatura: Signada “Becquer” a l'angle inferior dret
• Tema: Escena animalista
• Estat: Bon estat general visible, amb senyals d'antiguitat acordes amb l'època
• Marc: Marc de fusta daurada
• Revers: Protegit mitjançant cartó i tancament perimetral, que impedeixen observar directament el suport de la pintura

Sobre l'artista

Carlos Bécquer Domínguez va ser pintor, dibuixant, il·lustrador i cartellista. Format entre Madrid i Barcelona, va desenvolupar també part de la seva trajectòria a París durant les primeres dècades del segle XX.

La seva producció va abastar paisatge, figura, il·lustració i pintura animalista. Aquesta darrera constitueix una de les seves facetes més reconeixibles, amb nombrosos estudis i composicions dedicats a odises, peixos, gossos i altres animals.

La seva pintura combina el coneixement del dibuix amb una execució progressivament lliure, especialment visible en obres on l'entorn es resol mitjançant taques de color i punjades ràpides.

La Nota del Taller

L'interès d'aquesta obra va més enllà de la representació de les odises. Bécquer utilitza els animals com a punts d'estabilitat dins d'una superfície pictòrica molt més lliure.

L'exemplar central concentra l'atenció mitjançant el contrast entre el pit càlid, el bec taronjat i els petits tocs verds, blaus i blancs del plomaig. Al seu voltant, l'estany es transforma en una successió de punjades horitzontals que desfumen progressivament l'espai.

Aquesta oposició entre unes odises encara reconeixibles i un entorn gairebé abstract aporta a la composició una modernitat especialment atractiva i mostra la soltura de l'artista en un dels temes més vinculats a la seva producció.