David Monrós — L’home que no tenia barca (2006) — Oli i tècnica mixta sobre tela

Un viatge interior quan el viatge exterior és impossible.

La Nota del Taller

L'estructura blanca de la barca ocupa la meitat esquerra, mentre que la figura asseguda es recolzeix sobre si mateixa a la zona dreta. Els traços blancs i les seves gotejades contrasten amb el fons turquesa; al cos apareixen grocs, verds, blaus i violetes. Les formes negres de l'entorn i el petit motiu solar de la part superior introdueixen altres ritmes dins el format horitzontal. La relació entre la barca buida i la postura de la figura sosté la tensió de la escena.

Composició i tècnica

Monrós desplega en aquest llenol un llenguatge que beu directament de l'art urbà i el neoexpressionisme. La composició és atrevida, dividint l'obra en dos grans camps visuals: a l'esquerra, la presència fantasmagòrica i buida de la barca esquelètica, pintada amb traços gestuals i gotejades que li confereixen dramatismes; a la dreta, la escena de la figura humana, enmarcada en estructures geomètriques que recorden a un laberint o un espai opressiu. L'artista combina l'oli amb el que semblen ser tècniques de spray i estalclatge (stencil), creant una superfície rica en textures i capes que reflecteix la complexitat del tema.

La paleta i la llum

L'ús del color és la clau emocional de l'obra. Monrós crea un contrast violent entre l'entorn i l'individu. El fons es mou en una gamma de grisos, negres i un blau verdós de ressonàncies industrials i melancòliques, salpicat per un verd fluorescent que introdueix una nota d'acidesa urbana. En total oposició, la pell de l'home és un camp de batalla cromàtic de blaus, violetes, grocs i taronges, una llum que emana del seu propi ésser. No hi ha una font de llum externa; és el personatge qui il·lumina la escena amb la seva pròpia energia contenuda.

Context i significat

El títol, "S’homu que no tenia barca" (L'home que no tenia barca), és profundament evocador. En una cultura mediterrània on la barca és símbol de llibertat, sostent i viatge, la seva absència es converteix en una poderosa metàfora. L'obra ens parla d'estar encalot, de l'impotència davant un horitzó inalcançable. No obstant això, la figura no es mostra derrotada, sinó en un estat de profunda concentració, gairebé fetal. Monrós no pinta una tragèdia, sinó un estat de resiliència: quan el món exterior ens deté, l'única exploració possible és la interior.

Fitxa tècnica

• Autor: David Monrós (n. 1960)

• Títol: S’homu que no tenia barca

• Any: 2006

• Tècnica: Oli i tècnica mixta sobre llenol

• Soporte: Llenol

• Dimensions: 100 × 50 cm

• Signatura: Signat «Monrós» a l'angle inferior dret de l'anvers; signat, titolat i datat al revers del llenol.

• Estat de conservació: Bo. L'obra es troba en bon estat de conservació, sense danys ni desperfectes reseñables.