Federico Marioni — Milano - Duomo, c. 1920–1930 — aiguafort i aguatinta a color sobre paper

El Duomo de Milà emerge sobre la plaça com una arquitectura gairebé impossible.

Federico Marioni tria una vista oblicva que permet contemplar simultàniament la façana, el desenvolupament lateral interminable de l'edifici i el bosc d'agulles que recorta el seu perfil contra el cel. A la seva base, petites figures i carrosos travessen la plaça reduïdes a uns quants traços.

La diferència d'escala és deliberada: davant de l'enormitat de la catedral, la vida quotidiana continua gairebé minúscula.

Sobre el dibuix minuciós de l'arquitectura, Marioni introdueix un cel blau intens i petits accents de color en les finestres i les figures. La combinació transforma una vista topogràfica de Milà en una imatge molt més atmosfèrica.

Milà des del taller d'un gravador

Marioni coneixia la ciutat no com un visitant, sinó com el seu lloc de treball.

Instal·lat a Milà des de finals del segle XIX, hi va desenvolupar bona part de la seva carrera i va fundar el seu propi Calcografia di Milano, un taller que va assolir un prestigi considerable durant les primeres dècades del segle XX.

La ciutat i els seus monuments es van convertir en motius naturals per a la seva obra.

En Milano - Duomo, l'interès documental coexisteix amb una sensibilitat molt distinta de la fotografia. Cada agulla, contrafort i finestra ha estat construït mitjançant una enorme acumulació de línies, però el cel i el color introdueixen una dimensió molt més lliure.

No es tracta únicament de registrar com és l'edifici. Marioni intenta conservar també com apareix davant de qui entra a la plaça.

Una manera particular de treballar el color

Un dels aspectes més interessants de la producció de Federico Marioni va ser precisament el seu tractament de les estampes de color.

L'artista va desenvolupar un procediment personal d'estampació amb el qual podia obtenir variacions cromàtiques entre diferents exemplars d'una mateixa matriu. El resultat podia adquirir un aspecte proper a l'aquarel o al monotipus, allunyant-se de la uniformitat habitual d'una tirada mecànica.

En aquesta fulla resulta especialment visible al cel: el blau no funciona com un simple farciment pla, sinó com una superfície irregular i atmosfèrica, amb zones més densa i altres deliberadament obertes.

Els petits tocs vermellosos i blavets distribuïts per les finestres afegeixen després profunditat a una arquitectura dominada per terres, negres i blancs.

Federico Marioni

Federico Marioni (Claro, 1866 – Milà, 1938) va ser gravador, litògraf i estampador.

Després d'iniciar la seva formació a Suïssa, va treballar durant diversos anys a París i posteriorment va passar per Turí abans d'instal·lar-se definitivament a Milà cap a 1893.

Allà va obrir la Calcografia di Milano, des d'on va desenvolupar una activitat tant com gravador independent com estampador per a altres artistes.

L'arquitectura i les ciutats van ocupar un lloc destacat dins la seva producció. Milà, Venècia, Roma, Florència i diverses localitats italianes apareixen repetidament en els seus aiguaforts i aguatints, generalment tractats amb una combinació de precisió dibuixística i efectes atmosfèrics de color.

La seva obra està representada actualment en col·leccions públiques italianes, entre elles les Civiche Raccolte Grafiche e Fotografiche del Castello Sforzesco de Milà.

Fitxa tècnica

Autor: Federico Marioni
Títol: Milano - Duomo
Cronologia: cap a 1920–1930
Tècnica: Aiguafort i aguatint de color sobre paper
Mides: 24 × 20 cm
Signatura: Signada a llapis a la vora inferior dreta
Inscripció: «Milano - Duomo» a llapis a la vora inferior esquerra
Tema: Catedral de Milà i Plaça del Duomo
Escola: Italiana
Període: Primera meitat del segle XX
Estat: Estat de conservació desigual. Presenta envelliment general del suport, taques i una important marca d'humitat al sector superior dret, a més d'una ruptura o fissura a la vora superior que arriba fins a aquesta zona. L'imatge manté, no obstant això, una bona lectura general i una coloració intensa.

La Nota del Taller

Hi ha alguna cosa particularment atractiva en aquestes antigues estampes de ciutats: mostren monuments que continuem reconeixent immediatament, però els tornen a un món completament diferent.

Davant del Duomo de Marioni encara circulen carrosos. Les figures travessen lentament una plaça oberta i l'enorme arquitectura gòtica sembla ocupar gairebé tot l'horitzó.

Però potser el més interessant és el color.

Marioni va convertir la gravació en alguna cosa menys repetible de l'habitual. Les seves variacions de tinta i color feien que exemplars procedents d'una mateixa matriu poguessin adquirir personalitat pròpia. En aquesta fulla, el gran cel blau transforma una vista arquitectònica extremadament precisa en una imatge sorprenentment lluminosa.