Isidre Nonell — La del càntir (1906) — Edició Nestlé, c. 1975

Reproducció serigráfica d’època basada en La del càntir, un dels dibuixos d’Isidre Nonell conservats actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

La figura femenina apareix de dolts, envolta gairebé per complet pel mantell. Nonell redueix la escena a una gran massa silenciosa, construïda mitjançant contorns foscos i suaus zones d’ombreig verdós. L’absència del rostre concentra tota l’expressivitat en la postura i en el pes de la figura.

Isidre Nonell i la modernitat catalana

Isidre Nonell (Barcelona, 1872–1911) va ser una de les figures fonamentals de la segona generació modernista catalana. La seva obra es va apartar deliberadament d’una visió amable de la societat per dirigir la mirada cap a personatges humils i marginats, especialment figures femenines, que va tractar amb una extraordinària intensitat psicològica. Artistes IEC

La del càntir, datada originalment en 1906, pertany plenament a aquest univers.

Edició Nestlé dels anys setanta

Aquest exemplar correspon a una edició divulgativa d’època vinculada a Nestlé, realitzada durant la dècada dels anys 1970, probablement cap a 1975. Conserva a plana l’inscripció “Nonell 1906”, a més de referències impreses a l’angle inferior.

No es tracta, per tant, d’una obra gràfica executada personalment per Nonell, sinó d’una reproducció artística vintage d’una obra que avui pertany a una important col·lecció museística.

Fitxa tècnica

Autor de l’obra reproduïda: Isidre Nonell i Monturiol
Títol: La del càntir / La del càntaro
Data de l’original: 1906
Edició: Nestlé, dècada dels anys 1970, probablement 1975
Tècnica: Reproducció serigráfica sobre paper
Mides: 46 × 28,5 cm
Inscripció: “Nonell 1906” a plana
Tema: Figura femenina
Període artístic: Modernisme català
Estat: Bon estat general, amb tonalitat i senyals pròpies d’una obra gràfica d’aproximadament mitja setmana d’antiguitat.

La Nota del Taller

Una peça especialment interessant per combinar tres elements: la força d’una imatge emblemàtica de Nonell, la seva conservació al MNAC i el caràcter vintage de l’edició Nestlé dels anys setanta.

La composició manté intacta la qualitat més reconeixible de Nonell: una figura construïda amb molt pocs recursos, silenciosa i monumental, en què el gest i el volum substitueixen pràcticament per complet el relat.