Atribuït a J. Fin (José Vilató) — Composició abstracta — Oli i acrília

Equilibri i matèria a l'Escola de París. Una peça d'època que testimonia l'abstracció estructural i sobria vinculada al cercle de José Vilató, aconseguint l'emancipació artística davant de l'herència picassiana.

La identitat pròpia de J. Fin José Vilató Ruiz, conegut artísticament com J. Fin (1916-1969), es va enfrontar al repte de desenvolupar una veu pròpia compartint llinatge i estudi amb el seu oncle, Pablo Picasso. Aquesta composició abstracta, atribuïda a la seva mà per solides similituds tècniques i formals, és un testimoni de la maduresa creativa associada a l'Escola de París de la postguerra. L'obra no busca la mímèsi, sinó la construcció d'un espai autònom basat en la força del gest i la solidesa compositiva.

Estructura i paleta cromàtica Tècnicament, la peça destaca per una arquitectura interna molt definida. La composició s'ancora mitjançant traços negres que ordenen el plà, permetent que les taques d'blau vibrant i blanc trencat interactuin amb llibertat sobre una superfície rica en textures. L'ús de l'oli i l'acrílic li atorga a la pinzellada un cos i un pes físic evidents, fugint de la planitud. La paleta, sobria i elegant, reflecteix l'estètica de la postguerra francesa, prioritzant l'equilibri visual sobre l'estridentia.

Fitxa tècnica

• Autor: Atribuït a J. Fin (José Vilató Ruiz, 1916-1969).

• Títol / Tema: Sense títol (Composició abstracta).

• Època: Mitjans del segle XX (Escola de París).

• Tècnica i suport: Oli i acrílic d'època sobre paper.

• Dimensions: 28 x 38 cm (obra) | 49 x 56 cm (amb marc).

• Signatura i inscripcions: Presenta l'inscripció "J. Fin" a l'angle inferior dret.

• Procedència: Mercat secundari d'art, col·lecció particular.

• Estat de conservació: Molt bo. Presenta una pània natural acòrd a la seva antiguitat. Enmarcat amb paspartú de qualitat i guarnició daurada.

La Nota del Taller

El que fa rotunda aquesta obra és la seva absoluta falta d'artificis. Es percep el treball d'un pintor que domina l'ofici i aconsegueix una estructura sòlida amb una economia de mitjans enviable. És pintura pura: color, matèria i equilibri.