Joan Soler-Jové i Llorenç Moyà Gilabert — Parla un pallasso, poema il·lustrat, segle XX

Què passa darrere el somriure d'un pallasso? Quins pensaments amaga qui dedica la vida a provocar el riure dels altres?

Aquestes preguntes troben una resposta especialment evocadora en Parla un pallasso («Parla un pallasso»), una composició poètica de l'escriptor mallorquí Llorenç Moyà Gilabert (1916–1981), acompanyada per una il·lustració de Joan Soler-Jové (Barcelona, 1934).

L'obra presenta una singular disposició horitzontal: a l'esquerra, el poema manuscrit en català; a la dreta, un pallasso de peu, construït mitjançant la línia lleugera, espontània i expressiva característica de Soler-Jové.

El personatge, vestit amb la seva indumentària circense i les seves grans sabates, sembla guardar silenci mentre les paraules ocupen l'espai que el rodeja. El text reflexiona sobre el contrast entre la alegria que el pallasso ofereix al públic i la intimitat emocional de qui interpreta aquest paper. Humor i solitud, aparença i sentiment, espetacle i introspecció coexisteixen en una mateixa composició.

La relació entre poesia i dibuix té, a més, un context literari documentat. «Parla un pallasso de Soler-Jové» va aparèixer publicat a la revista catalana Lluc el 1966, signat literàriament per Llorenç Moyà Gilabert. Anys després, tots dos els autors van tornar a compartir un projecte creatiu en I, tanmateix, pallasso..., poemari de Moyà publicat el 1978 amb il·lustracions de Soler-Jové i pròleg de l'escriptor Llorenç Villalonga.

La peça s'inscriu així en un diàleg artístic entre dos creadors vinculats a la cultura catalana de la segona meitat del segle XX: un explorant la condició humana mitjançant la paraula i l'altre mitjançant el dibuix.

El seu interès transcendeix la representació circense. És una reflexió sobre la distància que pot existir entre el personatge públic i l'individu, entre el somriure ofert als altres i els sentiments que romanen ocults.

Fitxa tècnica

• Dibujant: Joan Soler-Jové (Barcelona, 1934).

• Autor del poema: Llorenç Moyà Gilabert (Binissalem, 1916 – Palma, 1981).

• Títol: Parla un pallasso de Soler-Jové.

• Tècnica: Poema manuscrit i il·lustració a línia sobre paper.

• Dimensions: 13 × 25,5 cm.

• Cronologia: Segona meitat del segle XX, sense data manuscrita.

• Referència literària: Poema publicat en Lluc el 1966.

• Inscripcions: Títol manuscrit a la part superior esquerra i nom de Llorenç Moyà Gilabert al peu del text.

• Estat de conservació: Paper amb gronegiment, petites taques d'enveilliment, arrugues i senyals d'antigues sujecions adhesives al marge superior, a més d'una marca vertical a la zona central inferior.

La Nota del Taller

Considerem especialment interessant la relació que estableix aquesta peça entre literatura i arts plàstics. El pallasso de Soler-Jové deixa de ser únicament un personatge circense per convertir-se en protagonista d'una reflexió sobre la identitat, la solitud i la condició humana.

La documentació de la seva publicació literària el 1966 i la posterior col·laboració entre Moyà i Soler-Jové aporten un context cultural que distingeix aquesta composició d'un apunt circense convencional.