Jorge Ferrezuelo Bellido — Paisatge lacustre amb muntanya — Oli sobre tela

Aigua, muntanya i silenci

Jorge Ferrezuelo construeix aquest paisatge a partir de tres grans elements: la superfície serena de l'aigua, la línia vermella de la ribera i la poderosa massa vegetal de la muntanya que tanca l'horitzó.

El llac ocupa bona part de la composició i actua com un espai de calm. La seva tonalitat verda, trellapada mitjançant una pintura contenida i pràcticament sense onada, contrasta amb la orilla pedregosa i amb els verds molt més profunds de la vegetació del fons. La muntanya no apareix descrita minuciosament: l'artista la concentra en una gran forma oscura, de perfil rotund, cujo presència dóna estabilitat i profunditat al conjunt.

En primer terme, un arbre trenca deliberadament aquesta construcció horitzontal. El tronc ascendeix des de la marga esquerra i despliega les seves brances cap al centre de la escena, creant un marc natural des d'on sembla contemplar-se el paisatge. La vegetació es resol aquí amb una pincelada molt més lleugera: petits tocs verds i clars fan vibrar les fulles davant de la densitat de la muntanya.

Ferrezuelo treballa a més amb diferents grats de definició. Les pedres del primer plà, els juncs junt a l'aigua i les petites irregularitats de la ribera reben una atenció més descriptiva, mentre que les formes es simplifiquen a mesura que avancem cap al fons. Aquesta alternància aporta profunditat sense recorrer-hi a una perspectiva excessivament marcada.

La paleta es maintén deliberadament natural: verds oliva i esmeralda, terres, ocres, rosats i petits accentos clars. El resultat és un paisatge tranquí i reconoscible, allunyat de qualsevol dramatització, cuja principal qualitat resideix en la sensació de sossegui i aïllament que transmiteix.

Jorge Ferrezuelo i la seva pintura de paisatge

Jorge Ferrezuelo Bellido va desenvolupar una producció que alterna figuració i llenguatges més abstractes, amb una presència particularment significativa del paisatge.

La seva obra apareix documentada en diferents exposicions col·lectives d'artistes de Salou, especialment en l'entorn de la Torre Vella, on va presentar durant diversos anys pintures de temàtiques i técniques diverses. Dins de la seva vertella figurativa trobem precisament paisatges, escenes marítimes, vegetació i espais naturals, executs tant a oli com mitjançant técniques acríliques.

En questa obra predomina el seu llat més tradicional i contemplatiu. Frente a altres composicions més experimentals de l'artista, Ferrezuelo es concentra aquí en l'observació de l'entorn i en l'equilibri entre aigua, vegetació i relleu.

Un paisatge construït en profunditat

La composició mereix atenció especial perquè no depèn únicament de la bellesa del lloc representat.

Ferrezuelo estableix diversos plans clarament diferenciats: les grans pedres i el caminy del primer terme; l'arbre i els juncs; la superfície aquàtica; la ribera oposta; i finalment la muntanya. Aquesta sucesió introdueix l'espectador gradualment en la escena i evita que el paisatge resalti plà.

El format horitzontal, de 36,5 × 56,5 cm, afavoreix aquesta lectura panoràmica i proporciona a la massa d'aigua l'espai necessari per convertir-se en veritària protagonista de la pintura.

Fitxa tècnica

Autor: Jorge Ferrezuelo Bellido
Títol: Paisatge lacustre amb muntanya
Tècnica: Oli sobre llav
Dimensions de l'obra: 36,5 × 56,5 cm
Dimensions amb marc: 50,5 × 67,5 × 2 cm
Signatura: Signada «J. Ferrezuelo» a l'angle inferior dret
Tema: Paisatge lacustre i de muntanya
Estil: Paisatge figuratiu
Cronologia: Segona mitja del segle XX
Soporte: Llav muntada sobre càlix de fusta
Presentació: Marc de fusta amb acabat texturitzat en tons foscos i dors
Estat de conservació: Bon estat general, amb senyals acordes amb la seva antiguitat. El marc conserva petits marcats i desgasts propis del passatge del temps. Les fotografies formen part de la descripció de l'estat de conservació.

La Nota del Taller — La calm com protagonista

Hi ha paisatges que busquen impressionar i altres que funcionen precisament per lo contrari.

En questa obra, Ferrezuelo elimina qualsevol presència humana i deixa que siran l'aigua, la muntanya i la vegetació les que construeixen tota la escena. L'arbre del primer plà sembla situar-nos físicament davant de l'orilla, mentre que l'aigua conduix la mirada fins a la gran muntanya del fons.

Ens agrada especialment aquest equilibri entre una pintura clarament figurativa i unes zones —l'aigua o la massa forestal— on el color comença gairebé a desfermar-se de la representació.

Una obra de format molt agradable, amb una marcada presència decorativa i conservada a més en un marc d'època que acompanya bé a la pintura.