Josep Maria Amat i Virgili — Paisatge rural amb galliner — Parella d’òleos sobre taula — Primera meitat del segle XX

Conjunt de dues pintures a oli sobre taula de Josep Maria Amat i Virgili (Barcelona, 1881–1944), pintor, dibuixant i il·lustrador català actiu durant les primeres dècades del segle XX. Ambdues peces estan signades «Amat» i presenten una continuïtat compositiva que permet contemplar-les com a una parella de paisatges complementaris.

Les obres representen un entorn rural o perifèric, amb petites construccions encavalades, camins de terra, pals elèctrics, vegetació i un galliner poblat per diverses oques. El seu tractament pictòric, de pinzellada ràpida i paleta lluminosa, transmet el caràcter espontani d'un estudi paisatgístic.

En el panell esquerre, una construcció de façana clara ocupa el primer terme, mentre que un camí de terra condueix la mirada cap a un horitzó de petites edificacions vermelloses. Els pals i tendits elèctrics introdueixen línies verticals que articulen l'espai i contrasten amb les formes irregulars de la vegetació.

El panell dret amplia l'ambient rural mitjançant una petita construcció de pedra, estructures de fusta, una arboleda i diverses gallines distribuïdes pel terreny. La pinzellada adquireix aquí un caràcter particularment sintètic: les oques es construeixen mitjançant petites taques fosques, mentre que la vegetació es resol amb tocs verds de diferent intensitat.

La composició destaca pel contrast entre les superfícies clares i les pinzellades més denses de verds, grisos i ocres. L'artista empenya el color de manera directa, construint els diferents plans mitjançant una combinació de traços amples, reserves lluminoses i petits detalls lineals.

La presència de pals elèctrics i construccions populars aporta a la escena un interès que trascendeix el paisatge tradicional, aproximant-la a la representació d'aquells espais intermedis entre el camp i els nuclis urbans que van experimentar importants transformacions durant la primera meitat del segle XX.

Les dues taules conserven signatures individuals «Amat», situades respectivament en el sector inferior dret del primer panell i en el superior dret del segon. La seva disposició permet reconstruir visualment una escena contínua. Tot i que no s'ha determinat si la seva separació actual respon a una concepció original o a una divisió posterior, constitueixen un conjunt pictòric d'especial interès per la seva relació compositiva.

Josep Maria Amat i Virgili: pintura, paisatge i arts gràfiques

Josep Maria Amat i Virgili (Barcelona, 1881–1944) va ser un pintor, dibuixant, dissenyador i il·lustrador laugreia activitat es va desenvolupar entre el modernisme català i les primeres dècades del segle XX.

Va començar la seva formació artística durant la joventut. Ja el 1894 feia exercicis de dibuix i il·lustració, i el 1899 havia executat diferents estudis acadèmics i composicions pictòriques.

La seva trajectòria resulta particularment interessant per la diversitat de disciplines que va cultivar. A més de la pintura de cavallet, va desenvolupar una important activitat en el disseny gràfic i publicitari, col·laborant amb tallers d'impressió i realitzant anuncis, composicions decoratives i projectes comercials.

Entre els seus encargs documentats figuren treballs per a la imprenta Tobella de Barcelona, dissenys publicitaris per a establiments i empreses catalanes, així com composicions gràfiques vinculades a l'àmbit comercial i industrial.

Paralel·lament, va desenvolupar la seva producció pictòrica, amb especial atenció al paisatge i a les vistes de localitats catalanes. El 1912 va fer pintures de la Barceloneta i del port de Barcelona; posteriorment va treballar motius de Cadaqués i Begur, llocs que reflecteixen el seu interès per la geografia mediterrània i les poblacions costaneres.

El 1918 va participar en una exposició col·lectiva celebrada al Palau de Belles Arts de Barcelona. Una dècada després, del 4 al 17 de maig de 1929, va presentar una exposició individual a La Pinacoteca, una de les galeries vinculades a l'activitat artística barcelonesa de l'època.

La seva activitat va continuar durant els anys trenta i quaranta, incloent treballs d'il·lustració editorial. El 1939 va participar en l'il·lustració de Primer llibre d'amor 1935–1939, de Dionisi Ridruejo, i el 1941 va exposar a les Galeries Costa de Barcelona.

La presència de la seva producció en col·leccions institucionals constitueix una altra referència significativa de la seva trajectòria. El Museu Marítim de Barcelona conserva la seva pintura Cap de Santa Cristina, un oli realitzat aproximadament entre 1918 i 1925 que documenta la seva dedicació al paisatge de la Costa Brava.

Amat i Virgili pertany a una generació d'artistes catalans que van desenvolupar la seva obra entre la pràctica pictòrica tradicional i les noves possibilitats de les arts gràfiques. La seva producció reflecteix una atenció constant al dibuix, la composició i la representació dels paisatges i ambients del seu entorn.

El paisatge quotidià en la pintura catalana

Durant les primeres dècades del segle XX, nombrosos artistes catalans van dirigir la seva atenció cap als ambients populars, les afueres de les poblacions i els espais rurals en transformació.

Frente a la representació de grans monuments o vistes idealitzades, aquests motius permetien registrar escenes sencilles: camins, hortos, cases encavalades, pals elèctrics i petites explotacions agrícoles.

Aquesta parella de pintures participa d'aquesta sensibilitat cap a l'entorn quotidià. Les construccions, la vegetació i les oques apareixen integrades en una composició de factura lliure, on l'observació de l'espai adquireix més importància que el detall descriptiu.

Fitxa tècnica

• Autor: Josep Maria Amat i Virgili (Barcelona, 1881–1944).

• Títol: Paisatge rural amb galliner.

• Conjunt: Dues pintures relacionades compositivamente.

• Època: Primera meitat del segle XX.

• Tècnica: Oli.

• Suport: Taula.

• Mides del panell esquerre: 52,5 × 33 cm.

• Mides del panell dret: 52,5 × 34 cm.

• Dimensions conjuntes: 52,5 × 67 cm, sense separació ni marcs.

• Signatures: Ambdues taules signades «Amat».

• Estat de conservació: Les dues peces presenten signes d'antiguitat, petits rocs, desgasts perimetrals i pèrdues puntuals de la capa pictòrica. Destaça una franja vermellosa en els marges interiors, relacionada amb la separació actual dels panells. Es conserva la lectura general del paisatge i el seu equilibri cromàtic.

• Presentació: Dues taules independents, destinades a la seva exposició conjunta.

La Nota del Taller

El principal interès d'aquestes obres resideix en la seva disposició com a parella de pintures signades que permeten contemplar una mateixa escena rural. L'espontaneïtat de la pinzellada, els pals elèctrics i el petit galliner aporten un caràcter especialment quotidià al paisatge. Recomanem presentar-les en dos marcs idèntics, amb una discreta separació que preservi la seva individualitat i permeti apreciar la continuïtat de la composició.