Josep Solé Pujol — Masia a Palera, Girona, segle XX — dibuix a tinta sobre paper Guarro

Entre arbres, vegetació i antigues construccions de pedra, una masia s’integra en el paisatge rural de Palera, a la província de Girona. Josep Solé Pujol representa aquest racó de la Catalunya interior mitjançant un dibuix a tinta de traç enèrgic, on l’arquitectura i la natura semblen fondre’s en una mateixa estructura de línies, ombres i textures.

La composició recull una construcció tradicional amb cobertura de teula, petites finestres, un gran arc lateral i una zona porticada parcialment sumiguda en l’ombra. En primer terme, uns ocells domèstics introdueixen una presència quotidiana que contrasta amb la solidesa dels murs i la densitat de la vegetació.

Josep Solé Pujol i la seva trajectòria artística

Josep Solé Pujol va néixer a Reus el 1919. La seva formació artística va transcorrer per l’Escola de Sant Jordi i el Reial Cercle Artístic de Barcelona, dues institucions vinculades al desenvolupament de les arts plàstiques catalanes del segle XX.

Va residir durant uns anys a Manresa i va fer estàncies a França. El 1950 va fundar l’Escola Rembrandt a Alicante, desenvolupant posteriorment una trajectòria expositiva que va incloure mostres individuals en ciutats com Barcelona, Reus, València, Mallorca, Brussel·les i Andorra.

La seva activitat com a pintor s’inscriu en la tradició figurativa i paisatgística de l’art català. El dibuix que presentem permet apreciar una vertrenta especialment gràfica d’aquesta sensibilitat, construïda mitjançant l’observació de l’arquitectura i el paisatge.

Palera: arquitectura i memòria de la Garrotxa

La inscripció situada a l’angle inferior dret identifica el lloc representat com a «Palera, Girona».

Palera és un antic nucli del municipi de Beuda, a la comarca de la Garrotxa, conegut per la seva herència medieval. Entre els seus principals testimonis històrics destaquen l’església del Sant Sepulcre de Palera, consagrada el 1085, l’església de Santa Maria i els vestigis de l’antiga casa-forte de la Masó.

L’obra participa d’una llarga tradició artística de representació de masies i d’arquitectura popular catalana, en la qual els edificis rurals constitueixen tant un motiu paisatgístic com un testimoni de les formes històriques d’ocupació del territori.

L’inscripció del dibuix situa l’escena a Palera, un enclave rural de la Garrotxa conegut per les seves construccions tradicionals i la seva herència històrica.

L’arquitectura construïda mitjançant la línia

El principal recurs expressiu d’aquesta composició és el contrast entre les zones densament treballades i els espais en blanc del paper.

Solé Pujol utilitza línies entrecruzades, ombres verticals i traços corbs per diferenciar les superfícies de pedra, les cobertes de teula i la vegetació. Les àrees més fosques es concentren a la zona porticada i a l’obertura d’arc situada a l’esquerra, creant profunditat i reforçant la presència dels elements arquitectònics.

El primer pla, més obert i lluminós, funciona com a contrapunt a la concentració de línies que domina la construcció. La incorporació d’ocells i plantes aporta una dimensió domèstica que humanitza el paisatge sense desplaçar el protagonisme de la masia.

El resultat és un dibuix de notable riquesa gràfica, en el qual l’espontaneïtat del traç convive amb una organització espacial acuradament construïda.

Fitxa tècnica

• Autor: Josep Solé Pujol (Reus, 1919).

• Títol: Masia a Palera, Girona (títol descriptiu).

• Època: Segle XX, data d’execució no determinada.

• Tècnica: Dibuix a tinta negra, probablement a ploma.

• Suport: Paper Guarro.

• Mides: 25,5 × 35 cm.

• Signatura: «Solé Pujol», manuscrita a l’angle inferior esquerre.

• Inscripció: «Palera, Girona», a l’angle inferior dret.

• Gènere: Paisatge rural i arquitectura tradicional catalana.

• Estat de conservació: Petites irregularitats i pèrdues en els marges del paper, especialment a l’extrem inferior esquerre, amb lleus taques i tonalitats d’envelliment.

La Nota del Taller

Un dels aspectes més interessants d’aquesta peça és la manera en què Solé Pujol resol la pedra, els arbres i les cobertes mitjançant una combinació de traços ràpids i ombres concentrades. L’arquitectura no apareix aïllada, sinó integrada en un entorn vegetal que sembla créixer al voltant dels murs.

Meria especial atenció el petit grup d’ocells del primer terme, un detall discret que aporta escala i vida a l’escena. L’inscripció que localitza el paisatge a Palera afegeix a més un interès territorial i documental a aquesta obra sobre paper.

Les reserves clares del paper en les façanes i el cel contrasten amb els traços densos dels arbres i els sostres.