El taller del coleccionista
Manel Pujol Baladas — Fòsil Marí Blau (Abstracció) — Tècnica mixta sobre paper
Manel Pujol Baladas — Fòsil Marí Blau (Abstracció) — Tècnica mixta sobre paper
No s'ha pogut carregar la disponibilitat de recollida
Comparteix
Una composició panoràmica que submergeix l'espectador de ple en l'informalismo català. Amb ecos del seu aprenentatge al costat dels grans mestres de l'avantguarda, Pujol Baladas construeix un paisatge visual íntim on la taca, la textura i el color articulen l'espai.
L'esclau de l'avantguarda espanyola Manuel Pujol Baladas (Vic, 1947) representa una connexió viva amb els gènius del segle XX. Format a l'Escola Massana, el seu llenguatge visual es consolidà en contacte amb l'obra i l'entorn de Salvador Dalí i Joan Miró. Aquesta obra destilla aquesta rica herència plàstica: combina la profunda llibertat expressiva de l'univers mironiano amb la precisió tècnica i el rigor estructural assimilats en l'entorn daliniano.
Arqueologia visual i sinestèsia Defensor incansable de la sinestèsia i de la capacitat de "pintar el so", l'artista orquestra aquí una composició silenciosa. Sobre una sofisticada base de blaus pissarra i grisos, emergeix una forma orgànica que evoca un fòssil marí o un vestigi arqueològic erosionat per l'aigua. Les formes flueixen sense contorns durs ni agressius sobre la textura del paper Guarro, convidant a una contemplació immersiva.
Fitxa tècnica
Autor: Manuel Pujol Baladas (n. 1947).
Títol / Tema: Abstracció marina / Fòssil Marí Blau.
Estil: Informalismo Matèric / Escola de Barcelona.
Tècnica i Suport: Tècnica mixta sobre paper Guarro.
Dimensions: 32 x 75 cm (Format panoràmic).
Signatura i Inscripcions: Signatura manuscrita en tinta negra i dedicatoria al costat dret.
Procedència: Col·lecció particular (Pilar Guillén) / Mercat secundari.
Estat de Conservació: Molt bo. El paper es troba sà i ferm, conservant la integritat de la seva textura original i la intensitat profunda dels seus pigments.
La Nota del Taller
Estar davant d'aquest paper de Pujol Baladas és gairebé com escoltar el silenci a través del color. El que fa realment magnètica aquesta peça no és només la seva evident mestria en el domini de les velatures blaves, sinó l'honestitat del seu traç orgànic. És una pintura que envolta, que no satura, i que condensa dècades de la millor tradició avantguardista catalana.
