El taller del coleccionista
Manel Pujol Baladas — Paisatge matèric (1992) — Art Miami — Gran tècnica mixta i collage certificada
Manel Pujol Baladas — Paisatge matèric (1992) — Art Miami — Gran tècnica mixta i collage certificada
No s'ha pogut carregar la disponibilitat de recollida
Comparteix
Realitzada el 1992, Paisatge matèric és una obra de gran format de Manel Pujol Baladas, que pertany al conjunt vinculat a Art Miami i és especialment representativa de la vertllola més lliure i experimental de la seva producció dels començos dels anys noranta.
Sobre un llenç de 130 × 97 cm, Pujol Baladas transforma el paisatge en una complexa construcció de pintura, dibuix i collage. Els arbres, la vegetació, les formes muntanyoses i les grans zones de cel romanen recognoscibles, però apareixen sotmetuts a una intensa fragmentació que aproxima constantment la imatge a l'abstracció.
Els blaus, verds, grocs, terres, roses i negres es distribueixen mitjançant amples punjades i gruixuts contours, mentre que nombrosos fragments de paper imprès s'incorporen físicament a la superfície. El paisatge deixa així de ser únicament un motiu representat per convertir-se en una estructura de color, matèria i ritme.
El paisatge com a estructura
La composició s'organitza al voltant de diversos grans eixos verticals que evoquen troncs, branques i formes vegetals.
Aquestes línies travessen la superfície i divideixen l'espai en diferents zones, mentre que les masses grogues i ocres suggereixen terrenys, elevacions i vegetació.
A la meitat superior predominen els blaus clar i blancs, que proporcionen amplitud i lluminositat. Darré d'ells, la part inferior concentra una major densitat de collage, negres i tons terrosos.
Pujol Baladas manté referències suficients perquè n'en reconeguem un paisatge, però elimina pràcticament qualsevol voluntat descriptiva.
La natura es converteix en el punt de partida d'una construcció molt més autònoma.
Vegetació, arbres i profunditat
Els elements vegetals desempenen un paper fonamental.
A la zona central, diversos troncs estilitzats ascendeixen verticalment i s'obren en grans formes corbes. Els verds foscos i negres delimiten parcialment aquestes estructures, mentre que els grocs i terres construeixen el terreny.
Al sector dret apareix una gran massa vegetal de perfils sinuosos, resuelta mitjançant verds, negres i petits accents vermellosos.
La perspectiva no es construeix mitjançant plans acadèmics. És la superposició de línies, colors i materials la que genera la sensació de profunditat.
El resultat és un paisatge que sembla simultàniament reconoscible i mental, més proper a una evocació de la natura que a la descripció d'un lloc concret.
Un cel construït amb gest
La zona superior presenta una factura notablement diferent de les àrees més matèriques del primer pla.
Grans punjades de blau, gris i blanc formen un espai obert que es pot llegir com a cel. La pintura s'aplica de manera ampla, deixant clarament visibles els moviments del pinçel.
Les masses blanques es superposen sobre els blaus creant una sensació de moviment i lluminositat.
Aquesta relativa amplitud del cel resulta fonamental per equilibrar la densitat de la meitat inferior.
Pujol Baladas enfronta així dos comportaments pictòrics: una zona superior expansiva i atmosfèrica davant d'una part inferior molt més fragmentada i material.
Collage i premsa impresa
El collage adquireix especial protagonisme al primer pla.
Fragments de diari i paper imprès es superposen en múltiples direccions i romanen visibles sota diferents capes de pigment.
Alguns conserven columnes completes de text; d'altres han estat esquinçats, plegats o coberts fins a convertir-se en petites taques tipogràfiques.
En determinades zones, el propi paper participa en la construcció de les formes del paisatge.
No se'n limita a decorar la superfície: constitueix literalment part d'ella.
Pujol Baladas pinta directament sobre els recortes, allarga les formes d'un fragment al següent i elimina qualsevol frontera clara entre llenç, paper i pigment.
Un paisatge que es transforma quan ens aproximem
Des d'una certa distància, la composició conserva una clara lectura paisatgística.
Reconeixem un horitzó, arbres, vegetació i grans masses de cel.
Però en aproximar-nos, la imatge comença a descompongre's.
Els arbres es converteixen en línies verdes i negres; el terreny es fragmenta en recortes de premsa i punjades; les grans masses del paisatge revelen vores de paper, tipografia, plecs i petites acumulacions de matèria.
Aquesta doble lectura constitueix un dels majors atractius de l'obra.
La natura proporciona la estructura inicial, però la verdadera protagonista acaba sent la pròpia superfície pictòrica.
Color i contrast
Paisatge matèric té una de les paletes més lluminoses dins d'aquest grup d'obres.
Els blaus i blancs de la part superior contrasten amb els grocs, verds i ocres del centre, mentre que petites àrees vermelles i rosades aporten tensió cromàtica.
A la zona inferior, els blaus foscos del collage generen una base visual més pesada sobre la qual es sosté la resta de la composició.
Pujol Baladas utilitza el negre de manera estructural, delimitant algunes formes i connectant diferents parts del llenç.
El resultat conserva una notable unitat malgrat l'enorme varietat de materials i colors.
La natura portada cap a l'abstracció
A diferència dels seus bodegons, on els objectes funcionen com a referències molt estables, en aquest paisatge Pujol Baladas disposa d'una llibertat molt més gran.
Els arbres es poden deformar, les muntanyes convertir-se en masses cromàtiques i el cel reduir-se a successions de punjades.
La frontera entre figuració i abstracció resulta, per tant, especialment tènue.
Sense abandonar completament la imatge de la natura, l'artista permet que cada element adquireixi una pròpia autonomia pictòrica.
Paisatge matèric és precisament una obra sobre aquesta transició: encara podem reconstruir un territori, però cadascuna de les seves parts funciona també com a pintura independent.
1992: un moment central del seu llenguatge matèric
La data de 1992 situa l'obra en un període de plena consolidació del llenguatge de Pujol Baladas.
Durant aquests anys, pintura, collage i figuració apareixen ja completament integrats.
L'artista utilitza motius recognoscibles —bodegons, figures, animals o paisatges— com a estructures des de les quals investigar la textura, el gest i l'acumulació de materials.
En Paisatge matèric, aquesta recerca adquireix una escala especialment ambiciosa gràcies als seus 130 × 97 cm, que permeten estendre el collage i la pintura per una superfície de considerable presència.
Art Miami
L'obra pertany al conjunt de pintures de Manel Pujol Baladas vinculat a Art Miami, dins de la seva etapa de projecció internacional durant la primera meitat dels anys noranta.
Aquesta procedència aporta un context expositiu relevant i permet relacionar la peça amb un dels moments de major circulació internacional de la seva producció.
En una pintura d'aquesta escala, la combinació de procedència expositiva, gran format i certificació individual de l'artista aporta una documentació especialment completa.
Certificat i documentació
L'obra compta amb certificat original signat per Manel Pujol Baladas, identificat com a M.P.B. n.º 0159.
El document certifica expressament el títol Paisatge matèric, la tècnica mixta, les dimensions de 130 × 97 cm i la seva realització el 1992.
Així mateix, recull un valor de referència de 1.000.000 de pesos mexicans, amb menció al SAT —Servei d'Administració Tributària de Mèxic—.
L'estudi de Pujol Baladas ha confirmat directament que les quantitats consignades en aquests certificats corresponen als preus en pesos mexicans establerts per a les obres del mestre.
Es tracta d'una de les referències econòmiques més elevades documentades dins del conjunt, d'acord amb l'important format de la peça.
Fitxa tècnica
Autor: Manel Pujol Baladas
Títol: Paisatge matèric
Any: 1992
Tècnica: Tècnica mixta i collage sobre llenç
Dimensions: 130 × 97 cm
Signatura: Signada “M. Pujol Baladas” a l'angle inferior dret
Procedència expositiva: Art Miami
Tema: Paisatge contemporani
Estil: Figuración expressiva i informalisme matèric
Certificació: Certificat original signat per Manel Pujol Baladas
N.º de certificat: M.P.B. 0159
Valor de referència documentat: 1.000.000 MXN
Procedència posterior: Col·lecció particular; pertany al conjunt d'obres certificades directament per l'artista
Estat de conservació: Bon estat general, conservant les textures, relleus i petites irregularitats inherents a la tècnica mixta i al collage.
La Nota del Taller
Una de les peces més pictòriques i abstractitzants del conjunt.
Aquí Pujol Baladas s'allunya del bodegó i utilitza la natura com a punt de partida per a una composició molt més oberta. Arbres, terreny i cel continuen presents, però queden progressivament absorbits per les punjades, els fragments de premsa i les masses de color.
Especialment atractiva resulta la diferència entre l'ample cel blau i blanc de la part superior i l'extraordinària densitat material del primer pla, on els recortes de diari construeixen físicament part del paisatge.
Els seus 130 × 97 cm, la seva riquesa cromàtica, la procedència d' Art Miami i el certificat individual signat per Pujol Baladas —amb un valor de referència de 1.000.000 MXN— situen Paisatge matèric entre les obres de major entitat d'aquest conjunt.
