El taller del coleccionista
Manel Pujol Baladas — Piments vermells (1993) — Art Miami — Gran bodegó matèric certificat
Manel Pujol Baladas — Piments vermells (1993) — Art Miami — Gran bodegó matèric certificat
No s'ha pogut carregar la disponibilitat de recollida
Comparteix
Signada i datada 1993, Piments vermells és una tècnica mixta de gran format de Manel Pujol Baladas, que pertanyix al conjunt vinculat a Art Miami i és representativa del seu llenguatge matèric dels començaments dels anys noranta.
Sobre una taula de 75 × 105 cm, l'artista organitza la composició al voltant d'un gran plat central en el qual destaquen diversos piments vermells, envolts de recipients, una copa i altres elements de natura morta.
L'obra combina pintura gestual, collage, gruixuts contours negres i àmplies zones de color. Els vermells intensos dels piments concentren immediatament la mirada i contrasten amb els negres, grisos blavuts, terres i blancs que estructuren la resta de la superfície.
El bodegó roman perfectament reconeixible, però Pujol Baladas el transforma en una construcció molt més lliure, on els objectes es fragmenten i s'integren dins de la matèria pictòrica.
Els piments com a centre cromàtic
El gran plat central constitueix el nucli de la composició.
A l'interior, els piments apareixen reduïts a grans masses vermelles, negres i verdes, sense una intenció descriptiva minuciosa. Els seus contours es barregen amb les punyades i amb els fragments de collage que travessen la superfície.
El vermell funciona com a un autèntic centre de gravetat de l'obra.
Frente a la paleta més apagada de l'entorn, proporciona un foc cromàtic immediat i permet reconèixer el motiu fins i tot a una distància considerable.
Pujol Baladas converteix així un aliment quotidià en una forma pictòrica d'enorme presència.
El plat com a estructura
La composició s'organitza mitjançant una gran forma ovalada que ocupa pràcticament tot el centre de l'obra.
El plat no es representa d'acord amb una perspectiva convencional. S'obre frontalment cap a l'espectador i es converteix en una estructura gairebé autònoma, delimitada per successius traços negres i franges de color.
Aquesta deformació de la perspectiva permet que els aliments queden exposats directament sobre el pla pictòric.
Més que representar una taula real, Pujol Baladas utilitza el bodegó com a pretext per organitzar formes, ritmes, línies i masses cromàtiques.
El resultat oscila contínuament entre representació i abstracció.
Gerra, copa i equilibri de la composició
A ambdós costats del plat apareixen diversos recipients que ajuden a estabilitzar la escena.
A l'extrem esquerre, una gran forma vertical fosca introdueix una forta presència gràfica; a la dreta, una copa de peu alt crea un contrapunt més lleuger i transparent.
Aquests elements funcionen com a límits laterals de la composició i reforcen l'horitzontalitat del plat central.
L'alternància entre formes pesades i altres més delicades aporta equilibri a una superfície per la resta extremadament dinàmica.
Pujol Baladas conserva així alguns dels principis estructurals del bodegó tradicional, tot i que sotmetuts a una execució molt més lliure.
Pintura, collage i fragmentació
El collage exerceix de nou un paper essencial.
Per tota la composició apareixen fragments de premsa i paper imprès, parcialment coberts per pintura i travessats per línies negres.
Algunos conserven encara lletres i paraules identificables; altres han quedat reduïts a petites superfícies de color i textura.
Els recortes no es disposen com a elements independents. Pujol Baladas pinta directament sobre ells, prolongant les punyades més enllà dels seus límits i fusionant-los amb la taula.
La imatge acaba construïda mitjançant una successió de capes en les quals resulta difícil establir on acaba la pintura i on comença el collage.
Una superfície especialment dinàmica
Les fotografies de detall mostren una execució molt activa.
Punyades llargues i corbes recorren el plat; diagonals de paper travessen els aliments; negres gruixudes connecten diferents sectors de l'obra i petits plans blaus, verds i blancs trenquen la dominant càlida.
La superfície conserva raspats, superposicions i diferents densitats de pintura.
Aquesta complexitat s'aprecia especialment bé en contemplar l'obra de prop, quan els objectes comencen a perdre la seva identitat i la composició es transforma en una successió de taques, papers i gestos.
De lluny, no obstant això, el bodegó torna a reconstruir-se amb claredat.
Del bodegó tradicional al llenguatge matèric
Piments vermells parte d'un dels gèneres fonamentals de la tradició pictòrica: la natura morta.
No obstant això, Pujol Baladas elimina pràcticament qualsevol voluntat d'il·lusió espacial.
Els objectes no estan concebius per reproduir fidelment la seva aparença. Funcionen com a estructures sobre les quals experimentar amb pigment, línia, collage i textura.
El gran plat, els piments, la gerra i la copa constitueixen encara l'esquelet de l'imatge, però el veritable interès resideix en la manera en què tots ells són sotmetuts a un procés de fragmentació.
La pintura conserva la realitat com a punt de partida i, alhora, la porta fins als límits de l'abstracció.
1993: una etapa de plena maduresa
La inscripció autògrafa “93” situa l'obra en ple desenvolupament del llenguatge que caracteritza Pujol Baladas durant la primera meitat dels anys noranta.
É un moment en què les seves composicions alcancen una especial densitat material i el collage s'integra d'una manera cada vegada més natural dins la pintura.
Els bodegons d'aquests anys permeten a l'artista experimentar amb formes reconeixibles sense renunciar a una enorme llibertat d'execució.
En Piments vermells, aquesta síntesi resulta particularment clara: el tema és senzill i immediatament identificable, mentre que la superfície té una complexitat gairebé abstracta.
Art Miami
L'obra pertany al conjunt de pintures de Pujol Baladas vinculat a Art Miami.
Aquesta procedència aporta un context expositiu especialment rellevant i permet situar la peça dins de l'etapa de projecció internacional de l'artista durant els anys noranta.
La seva combinació de gran format, procedència expositiva, data autògrafa i certificació directa de l'artista proporciona a la peça una documentació particularment completa.
Certificat i documentació
L'obra compta amb certificat original signat per Manel Pujol Baladas, identificat com a M.P.B. n.º 0157.
El document recull el títol oficial Piments vermells, la tècnica mixta, les dimensions de 75 × 105 cm i un valor de referència de 700.000 pesos mexicans.
Existeix una discrepància respecte a la data: el certificat consigna 1992, mentre que la pròpia obra presenta al costat de la signatura l'inscripció autògrafa “93”.
Per aquest motiu, aquesta catalogació utilitza 1993 com a data principal, ja que es tracta de la datació visible directament sobre la peça, fesint constar igualment l'any 1992 reflectit al certificat posterior.
L'estudi de Pujol Baladas ha confirmat a més que les quantitats recollides en aquests certificats corresponen als preus en pesos mexicans establerts per a les obres del mestre.
Fitxa tècnica
Autor: Manel Pujol Baladas
Títol: Piments vermells
Any: 1993, segons la data autògrafa visible en l'obra
Nota documental: El certificat M.P.B. 0157 consigna 1992
Tècnica: Tècnica mixta i collage sobre taula
Dimensions: 75 × 105 cm
Signatura: Signada “M. Pujol Baladas” i datada “93” a l'angle inferior dret
Procedència expositiva: Art Miami
Tema: Bodegó / natura morta contemporània
Motiu principal: Piments vermells, plat, recipients i copa
Estil: Figuració expressiva i informalisme matèric
Certificació: Certificat original signat per Manel Pujol Baladas
N.º de certificat: M.P.B. 0157
Valor de referència documentat: 700.000 MXN
Procedència posterior: Col·lecció particular; pertanyix al conjunt d'obres certificades directament per l'artista
Estat de conservació: Bon estat general, conservant les irregularitats i els relleus pròpies de la tècnica mixta i del collage.
La Nota del Taller
Un bodegó especialment atractiu per la claror de la seva composició i la intensitat dels seus vermells.
El gran plat central permet reconèixer immediatament el motiu, mentre que els piments aporten un poderós foc cromàtic dins d'una superfície dominada per negres, terres i grisos blavuts. A ambdós costats, els recipients i la copa equilibren una composició que, malgrat la seva aparente espontaneïtat, està acuradament estructurada.
De prop apareix una altra obra diferent: recortes de premsa, diagonals, empasts, vores de paper i punyades superposades fragmenten els aliments fins a convertir-los pràcticament en formes abstractes.
El seu format de 75 × 105 cm, la signatura i la data autògrafa de 1993, la procedència de Art Miami i el certificat individual signat per Manel Pujol Baladas converteixen Piments vermells en una peça especialment representativa dels seus grans bodegons matèrics dels començaments dels anys noranta.
