El taller del coleccionista
Manel Pujol Baladas — Retrat de dona / “Sempre tan lluny” (1993) — Art Miami — Gran tècnica mixta i collage certificada
Manel Pujol Baladas — Retrat de dona / “Sempre tan lluny” (1993) — Art Miami — Gran tècnica mixta i collage certificada
No s'ha pogut carregar la disponibilitat de recollida
Comparteix
Signada i datada el 1993, aquesta gran composició de Manel Pujol Baladas presenta un dels motius menys freqüents i més atractius dins del conjunt vinculat a Art Miami: la figura femenina tractada des del llenguatge matèric i expressiu característic de l'artista durant els primers anys noranta.
Amb unes dimensions de 116 × 89 cm, la pintura està presidida pel retrat frontal d'una jove dona, representada de mitja figura i rodejada de formes vegetals, flors i una complexa trama de pincelades, línies i fragments de collage.
A diferència de les seves naturapertes, aquí la presència humana actua com a nucli absolut de la composició. El rostre manté prou precisió per conservar una forta identitat individual, però el cos i l'espai circumadjacent comencen progressivament a fragmentar-se en matèria pictòrica.
Al rebre també apareix una suggerent inscripció autògrafa: “Sempre tan lluny”, acompanyada per la signatura de l'artista i la data 93.
El rostre com a centre de l'obra
La composició s'articula al voltant del rostre femení, construït mitjançant una combinació d'ocres, negres, blancs, terres i petits matisos rosats.
Pujol Baladas conserva elements essencials de la fisionomia —els ulls, l'arc de les celles, el nas i la boca—, però evita una descripció fotogràfica.
Els trets apareixen formats per superposicions de pincelades, transparències i línies fosques.
Especialment intensa resulta la mirada, dirigida frontalment cap a l'espectador.
La relativa quietud de l'expressió contrasta amb l'energia de la superfície circumadjacent, creant una tensió molt eficaç entre retrat psicològic i pintura gestual.
Una figura construïda i fragmentada
El cos continua la mateixa estratègia.
Les espatlles, els braços i el tors romanen recognibles, tot i que ja no tenen la continuïtat anatòmica del rostre.
Pincelades blanques, blaves, ocres i rosades es superposen a la figura, mentre diferents diagonals travessen la superfície i fragmenten parcialment el contorn.
Pujol Baladas no destrueix la imatge; la manté en un estat d'equilibri entre presència i dissolució.
La dona sembla emergir de la pròpia pintura.
Aquesta tensió és especialment visible a la zona inferior, on el cos s'integra progressivament amb els papers, els colors i els traços del fons.
Flors i vegetació
A la dreta de la figura apareix un important conjunt vegetal.
Un llarg tall blauós ascendeix verticalment acompanyat per fulles grosses i flors de tons rosats, construïdes mitjançant pincelades ràpides i contorns negres.
Aquest element introdueix una segona vertical que compensa la presència de la figura.
Les flors no estan descrites botànicament. Funcionen com a masses de color i com a contrapunt orgànic al rostre.
Els rosats suaus, els blaus turquesa i els verds grisosos alleugen la dominant terrosa de la composició i proporcionen una zona especialment lluminosa.
L'associació entre retrat femení i flor introdueix a més una dimensió poètica que diferencia clarament aquesta obra dels bodegons del mateix conjunt.
“Sempre tan lluny”
El rebre conserva una inscripció especialment interessant:
“Sempre tan lluny”
Sota apareix de nou la signatura de Manel Pujol Baladas, acompanyada de la data 93.
No és possible afirmar únicament a partir d'aquesta inscripció si l'artista va concebre aquestes paraules com a un segon títol formal, una dedicatòria o una anotació vinculada a l'obra. No obstant això, el seu caràcter autògraf i la seva relació directa amb la pintura en fan un element documental molt significatiu.
La frase introdueix inevitablement una lectura més introspectiva del retrat.
La mirada llunyàna de la model i l'expressió contenida adquireixen una ressonància diferent quan es coneixen aquestes paraules, tot i que l'obra roman prou oberta com a per no imposar una interpretació única.
Retrat i matèria
Un dels majors atractius de la peça resideix en la convivència de dos llenguatges aparentment oposats.
Per un costat, Pujol Baladas manté una figura humana perfectament reconeixible.
Per l'altre, sometre pràcticament tota la superfície a procediments propers a l'informalisme matèric: raspats, superposicions, pincelades seques, taques, traços i fragments adherits.
Els contorns negres apareixen i desapareixen.
Les zones clares es superposen a altres més fosques i alguns sectors conserven restes tipogràfiques procedents del collage.
La pintura es pot contemplar, per tant, des de dues distàncies molt diferents: com a retrat des de lluny i com a superfície abstracta quan ens aproximem.
Una paleta contenida i sofisticada
Frente a les obres més intensament vermelles o blaves del conjunt, aquesta pintura utilitza una gamma especialment harmònica.
Predominen els ocres, terres, cremes, blancs envejuts i verds oliva, acompanyats de grisos blausos, petits rosats i zones de blau turquesa.
Aquesta paleta contribueix a la sensació d'intimitat.
El cabell fosc forma una gran massa que concentra l'atenció sobre el rostre, mentre que l'aura de tons ocres que l'envolta genera una il·luminació gairebé envolta.
No existeix una font de llum naturalista clarament definida. És el propi color el que separa la figura del fons.
El collage integrat en la imatge
Les fotografies de detall permeten apreciar petits fragments de paper i text incorporats a diferents zones de la superfície.
En alguns sectors romanen parcialment visibles sota la pintura; en altres funcionen únicament com a textura.
Pujol Baladas no utilitza el collage com a una capa decorativa independent.
Els recorts queden travessats per pincelades i línies, s'integren dins del cos i del fons i participen en la construcció de l'imatge.
Aquesta combinació de materials constitueix un dels trets fonamentals de la seva producció d'aquests anys.
Una obra figurativa dins d'un conjunt dominat per bodegons
Dins del grup d'obres de començaments dels noranta, la presència d'un retrat femení de gran format proporciona a aquesta peça una personalitat especialment marcada.
Molts dels treballs de Pujol Baladas d'aquest període parteixen de peixos, fruites, recipients o composicions de natura morta.
Aquí, per contra, tota l'estructura depèn de la presència humana.
La matèria i el collage continuen desempeñant un paper fonamental, però queden subordinats a la construcció del personatge.
Això permet veure com el llenguatge pictòric de l'artista es pot mantenir reconeixible fins i tot quan canvia radicalment el tema.
1993 i la plena maduresa del seu llenguatge
La data “93” inscrita al rebre situa l'obra en ple desenvolupament del llenguatge matèric i figuratiu de Pujol Baladas durant els primers anys noranta.
La pintura ja conserva tots els elements fonamentals d'aquesta etapa: figuració reconeixible, dibuix enèrgic, collage, matèria i una llibertat compositiva molt marcada.
Però en aquest retrat aquests recursos estan utilitzats d'una manera més contenida que en algunes de les seves grans naturapertes.
La matèria envolta i travessa la figura sense anular-la.
El resultat té una intensitat més psicològica que narrativa.
Art Miami
L'obra pertany al conjunt de pintures de Manel Pujol Baladas vinculat a Art Miami, dins de l'etapa de projecció internacional de l'artista durant els anys noranta.
Aquesta procedència permet contextualitzar la peça dins d'un grup concret d'obres d'aquest període i afegeix un element rellevant a la seva documentació.
En aquest cas, la combinació de gran format, temàtica figurativa, inscripció autògrafa, procedència expositiva i certificació individual proporciona una documentació especialment completa.
Certificat i documentació
L'obra compta amb certificat original signat per Manel Pujol Baladas, identificat com a M.P.B. n.º 0160.
El document l'identifica oficialment amb el títol Retrat de dona, especifica la tècnica mixta, les dimensions de 116 × 89 cm i un valor de referència de 740.000 pesos mexicans.
Existeix una discrepància respecte a la data.
El certificat consigna 1992, mentre que al rebre de la pròpia obra apareix una gran signatura autògrafa acompanyada de “93”.
Per aquest motiu, aquesta catalogació utilitza 1993 com a data principal, ja que es tracta d'una datació escrita directament sobre la peça, deixant constància que el certificat posterior registra l'any 1992.
El rebre conserva a més l'inscripció manuscrita “Sempre tan lluny”, element directament associat per l'artista a la pintura.
Fitxa tècnica
Autor: Manel Pujol Baladas
Títol certificat: Retrat de dona
Inscripció autògrafa al rebre: “Sempre tan lluny”
Any: 1993, segons inscripció autògrafa al rebre
Nota documental: El certificat M.P.B. 0160 consigna 1992
Tècnica: Tècnica mixta i collage sobre tela
Dimensions: 116 × 89 cm
Format: 50F
Signatura: Signada a l'anvers i de nou signada al rebre
Datació autògrafa: “93” al rebre
Procedència expositiva: Art Miami
Tema: Retrat femení
Estil: Figuración expressiva i informalisme matèric
Certificació: Certificat original signat per Manel Pujol Baladas
N.º de certificat: M.P.B. 0160
Valor de referència documentat: 740.000 MXN
Procedència posterior: Col·lecció particular; pertany al conjunt d'obres certificades directament per l'artista
Estat de conservació: Bon estat general, conservant les textures i irregularitats pròpies de la tècnica mixta i del collage.
La Nota del Taller
Una de les peces més personals i diferenciades del conjunt.
Aquí Pujol Baladas abandona els peixos, els plats i els objectes quotidiàs per enfrontar-se directament a la figura humana. El rostre femení conserva una sorprenent presència psicològica malgrat estar construït mitjançant el mateix vocabulari de pincelades, matèria, collage i fragmentació que caracteritza les seves bodegons.
Especialment interessant resulta l'inscripció conservada al rebre, “Sempre tan lluny”, acompanyada per la signatura de l'artista i la data 93. Sense la necessitat de convertir-la en una explicació tancada del quadre, aquestes paraules afegeixen una dimensió íntima a una imatge ja marcada per l'expressió llunyàna de la model.
Les flors situades a la seva dreta, l'harmonia de terres, ocres i blaus i el format important de 116 × 89 cm completen una composició de gran presència.
Per la seva temàtica, la seva inscripció autògrafa, la seva procedència d' Art Miami i el certificat individual signat per Manel Pujol Baladas, considerem aquest retrat una de les obres figuratives més interessants del conjunt.
El retrat s'analitza, juntament amb altres pintures del mateix període, en el nostre article sobre Manel Pujol Baladas i la seva pintura matèrica.
