Manel Pujol Baladas — Torso desnud (1993) — Art Miami — Gran tècnica mixta i collage certificada

Signada i datada el 1993, Torso nu és una obra de gran format de Manel Pujol Baladas, realitzada sobre tela i pertanyent al conjunt vinculat a Art Miami.

Amb unes dimensions de 116 × 89 cm, la composició s'articula al voltant d'un gran tors femení nu que ocupa verticalment el centre de l'obra. La figura apareix construïda mitjançant blancs, grisos blavets, terres i negres, envolta per una complexa trama d'objectes, papers imprimits, fragments de premsa i elements de collage.

A la zona inferior destaca especialment un llibre obert, format mitjançant autèntiques pàgines incorporades a la superfície. Una d'elles conté text literari encapçalat per la paraula «Mefistófeles»; al costat, una antiga partitura musical introdueix un segon llenguatge escrit dins la pintura.

El cos, la literatura i la música queden així reunits dins una mateixa estructura.

El cos com a eix de la composició

El tors femení domina l'obra i organitza verticalment tot l'espai.

Pujol Baladas evita qualsevol tractament acadèmic del nu. El cos apareix allargat, fragmentat i parcialment reconstruït mitjançant taques de pintura i gruixuts contours negres.

El pitjor i la corba del tors permeten identificar immediatament la figura, però altres zones es dissolven entre collage, pigment i formes abstractes.

El nu no es presenta, per tant, com un exercici anatòmic. Es converteix en una estructura pictòrica al voltant de la qual s'organitzen la resta dels elements.

La figura emerge de la matèria i, alhora mateix, sembla quedar absorbida per ella.

Un nu entre figuració i abstracció

Des d'una certa distància, la lectura del cos resulta clara.

En aproximar-nos, no obstant això, l'anatomia comença a perdre continuïtat. Els grans plans grisosos es barregen amb fragments de paper, pincelades blanques, taques fosques i diferents superposicions.

Pujol Baladas manté únicament les referències necessàries perquè l'espectador reconstruïssi mentalment la figura.

Aquesta tensió entre reconosciment i dissolució proporciona a l'obra bona part de la seva intensitat.

El cos roman present, però deixa de ser una forma tancada per integrar-se dins tota la superfície pictòrica.

El llibre obert: literatura dins la pintura

A la part inferior de la composició apareix un dels elements més singulars de l'obra: un llibre obert format mitjançant pàgines reals adherides a la tela.

Les fulles romanen arrugades, parcialment cobertes per pigment i atravesades per petites intervencions pictòriques.

En una d'elles es pot llegir clarament el nom «Mefistófeles», a més de diferents fragments de diàleg i text.

L'incorporació d'aquestes pàgines introdueix literalment la paraula escrita a la pintura.

No es tracta simplement de representar un llibre: Pujol Baladas utilitza l'objecte real —les seves pàgines, la seva tipografia i els seus plecs— com a matèria pictòrica.

La partitura

La pàgina dreta del llibre està format per una partitura musical, els pentagrames i les notes de la qual romanen perfectament reconeixibles malgrat les intervencions de pintura.

Aquest element estableix una relació interessant amb altres obres de Pujol Baladas en les quals la música apareix integrada físicament mitjançant fragments imprimits.

Aquí, no obstant això, la literatura i la música apareixen juntes.

Text, partitura i cos humà formen tres llenguatges diferents —paraula, so i imatge— superposats dins una mateixa composició.

Aquest detall aporta a Torso nu una complexitat conceptual poc habitual dins els bodegons i les escenes figuratives de l'artista.

Collage i matèria

La superfície incorpora nombrosos fragments de premsa, text imprimit i papers recortats, parcialment ocults sota capes de pintura.

En algunes zones es reconeixen notícies, xifres i columnes de diari; en altres, l'impressió ha quedat reduïda a una simple textura gràfica.

Pujol Baladas no diferencia clarament entre pintura i collage.

Les pincelades travessen els recorts, continuen sobre la tela i tornen a desaparèixer sota noves capes de paper.

Els plecs, vores i petites irregularitats del collage romanen visibles i aporten relleu a la superfície.

L'obra funciona així no només com a imatge, sinó també com a una construcció física.

Una paleta complexa

Tot i que el cos central està dominat per blancs i grisos blavets, la composició incorpora nombrosos tons secundaris.

Roses, terres, ocres, verds i petits accents vermells apareixen distribuïts per la resta de la superfície.

Aquestes zones càlides contrasten amb el caràcter més fred del tors i ajuden a separar-lo visualment del fons.

Els contours negres actuen com a element estructural i connecten diferents parts de la composició, mentre que els blancs amplis proporcionen lluminositat i profunditat.

El resultat és una pintura cromàticament rica, però sense perdre la unitat.

El cos envoltat d'objectes i símbols

La figura no apareix aïsolada.

Al voltant del tors es distribueixen diferents formes circulars, fruites, recipients i elements difícils d'identificar amb precisió que remeten al vocabulari habitual dels bodegons de Pujol Baladas.

No obstant això, la presència de la figura humana transforma completament el seu significat.

L'obra deixa de pertanyer exclusivament al gènere de la natura morta i es converteix en una composició més oberta, on cos, objectes, literatura i música coexisteixen dins el mateix espai.

Aquesta acumulació contribueix al caràcter enigmàtic de la peça.

1993: una pintura de plena maduresa matèrica

La data autògrafa «93», visible al costat de la signatura, situa l'obra en un moment especialment significatiu de la producció de Pujol Baladas.

A començaments dels anys noranta, l'artista havia desenvolupat plenament un llenguatge basat en la combinació de figuració expressiva, collage, pintura gestual i informalisme matèric.

En Torso nu, tots aquests elements apareixen especialment integrats.

L'anatomia proporciona l'estructura inicial, però és l'acumulació de matèria, paper i pigment la que acaba determinant el caràcter de l'obra.

Art Miami

Torso nu pertany al conjunt d'obres de Manel Pujol Baladas vinculat a Art Miami, dins del període de projecció internacional de l'artista durant la primera meitat dels anys noranta.

Aquesta procedència situa la pintura en un context expositiu especialment rellevant dins la seva trajectòria.

La combinació de gran format, data autògrafa, procedència expositiva i documentació directa de l'artista permet contextualitzar la peça amb especial precisió dins aquest període.

Certificat i documentació

L'obra compta amb un certificat original signat per Manel Pujol Baladas, identificat com a M.P.B. n.º 0156.

El document recull el títol Torso nu, la tècnica mixta, les dimensions de 116 × 89 cm i un valor de referència de 740.000 pesos mexicans.

Existeix una discrepància en quant a la data: el certificat consigna 1992, mentre que la pròpia pintura presenta al costat de la signatura l'inscripció autògrafa «93».

Per aquest motiu, aquesta catalogació utilitza 1993 com a data principal, ja que es tracta de la datació escrita directament sobre l'obra, fesant constar igualment la data de 1992 inclosa en el certificat posterior.

L'estudi de l'artista ha confirmat a més que les xifres recollides en aquests certificats corresponen als preus en pesos mexicans establerts per a les obres del mestre.

Fitxa tècnica

Autor: Manel Pujol Baladas
Títol: Torso nu
Any: 1993, segons data autògrafa visible en l'obra
Nota documental: El certificat M.P.B. 0156 consigna 1992
Tècnica: Tècnica mixta i collage sobre tela
Dimensions: 116 × 89 cm
Signatura: Signada «M. Pujol Baladas» i datada «93» a l'angle superior dret
Procedència expositiva: Art Miami
Tema: Nu / composició figurativa contemporània
Elements de collage: Pàgines de text, partitura i premsa impresa
Estil: Figuració expressiva i informalisme matèric
Certificació: Certificat original signat per Manel Pujol Baladas
N.e de certificat: M.P.B. 0156
Valor de referència documentat: 740.000 MXN
Procedència posterior: Col·lecció particular; pertanyent al conjunt d'obres certificades directament per l'artista
Estat de conservació: Bon estat general, conservant les textures, plecs i relleus inherents a la tècnica mixta i al collage.

La Nota del Taller

Una de les obres més complexes iconograficament del conjunt.

El gran tors femení proporciona una imatge immediatament reconeixible, però en aproximar-nos apareixen altres nivells de lectura: premsa, papers superposats, una pàgina literària encapçalada per «Mefistófeles» i una partitura musical autènticament incorporada al collage.

Pujol Baladas reuneix així cos, paraula i música en una mateixa superfície.

Especialment interessant resulta el contrast entre la monumentalitat del nu i la fragilitat física de les pàgines, arrugades i parcialment cobertes per pigment.

El seu gran format de 116 × 89 cm, la signatura i data autògrafa de 1993, la procedència de Art Miami i el certificat individual signat pel propi artista converteixen Torso nu en una de les peces més completes i singulars d'aquest període.

Aquesta obra apareix analitzada juntament amb altres llenes i treballs sobre paper en l'estudi del Taller sobre la seva pintura dels anys noranta.