Montoya — Tres roers grotescs — Tècnica mixta sobre paper

Obra singular sobre paper signada “Montoya”, protagonitzada per tres rosts d'aparença grotesca i expressionista que emergeixen comprimits dins la composició.

Les figures presenten una deformació deliberada dels trets: ulls desorbitats, perfils angulosos, dents prominents i fisionomies pròximes a la màscara. El resultat oscila entre lo humà, lo animal i lo fantàstic, construint una imatge de forta intensitat psicològica i gran capacitat narrativa.

El dibuix constitueix l'estructura fonamental de l'obra. L'artista emplaça traços negres ràpids i enèrgics per definir els contours, mentre que els tons blaus, vermellosos i terres modelen parcialment els rosts i les vestimentes. El color apareix de manera selectiva, deixant àmplies zones del paper visibles i reforçant així l'espontaneïtat de l'encunll.

L'acumulació de les tres caps genera una composició tancada i dinàmica. Les mirades es creuen i es dirigeixen cap a l'espectador, mentre que els cossos queden pràcticament reduïts a grans masses cromàtiques, concentrant tota l'expressivitat a mans i rosts.

L'obra s'inscriu visualment dins una figuració expressionista i grotesca, propera al món de la caricatura, la màscara i el bestiari fantàstic desenvolupat per nombrosos artistes europeus durant la segona meitat del segle XX.

Fitxa tècnica

• Autor: Montoya
• Títol: Tres rosts grotescs
• Tècnica: Tècnica mixta sobre paper, carbonell i pastell
• Mides: 45 × 32 cm
• Signatura: Signada “MONTOYA” a l'angle inferior dret
• Època: Segona meitat del segle XX
• Estil: Expressionisme figuratiu / Figuratiu grotesc
• Tema: Figures / Màscares / Bestiari fantàstic
• Procedència: Col·lecció particular
• Estat: Bon estat general, amb lleus senyals pròpies de l'antiguitat del suport

La Nota del Taller

Una obra de marcada personalitat gràfica, en la qual la deformació deixa de ser merament caricaturesca per convertir-se en vehicle expressiu.

Els tres personatges semblen situar-se entre la màscara teatral, la criatura fantàstica i la representació psicològica. La mirada frontal i exagerada de les figures crea una relació immediata amb l'espectador, mentre que la combinació de negre, blau i tons vermellosos proporciona a la composició una atmosfera inquietant i deliberadament ambigua.