Rufino de Mingo — Figures enllaçades i rosa — Oli sobre tela, gran format

Sobre una superfície vermella, erosionada i deliberadament irregular, diverses formes humanes apareixen dibuixades mitjançant una línia negra contínua. Els cossos no ocupen un espai convencional: sembla que floten, s'enllacen i es mouen entre una successió de grans formes verticals que travessen la composició.

Rufino de Mingo construeix l'obra a partir del contrast entre dos llenguatges. Per un costat hi ha la matèria: capes de color, raspats, superposicions i traces que converteixen el fons en una superfície gairebé arqueològica. Per l'altre, el dibuix: figures humanes i una gran rosa reduïdes a perfils foscos, immediats i deliberadament esquemàtics.

L'escena superior concentra la tensió narrativa. Dues figures apareixen vinculades per braços i cossos que es prolongen horitzontalment, en una relació que es pot interpretar com un trobament, una dansa, un joc o una confrontació. De Mingo evita definir-la completament i deixa que sigui aquesta ambigüitat la que activi la composició.

Sota elles apareix una rosa aïllada, construïda mitjançant el mateix traç negre. La seva presència introdueix un motiu orgànic i reconeixible davant de l'abstracció del fons, mentre que les grans formes verticals —visualmente pròximes a esteles, fulles o estructures petròlies— organitzen l'espai i aporten profunditat.

La paleta està dominada per vermells terrosos, salmons, ocres i verds apagats. En lloc de cobrir uniformement la tela, l'artista treballa la pintura com una superfície acumulativa: apareixen restes, transparències i petites fractures cromàtiques que atorguen a l'obra una marcada riquesa tàctil.

Rufino de Mingo — Entre matèria i figura

Rufino de Mingo (Escariche, Guadalajara, 1953) és pintor, gravador, escultor i muralista. La seva trajectòria es desenvolupa dins d'una concepció experimental de la pràctica artística, alternant pintura, obra gràfica, intervenció mural i projectes col·lectius.

Durant els anys vuitanta va impulsar a la seva localitat natal el projecte Muralistes d'Escariche, que va reunir artistes de diferents procedències per intervenir les façanes del municipi. També va estar vinculat al Grup Abanico i al Moviment Caos, dins d'un context artístic interessat en ampliar la creació més enllà del quadre convencional.

La seva obra ha circulat internacionalment i està representada en col·leccions institucionals; el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía conserva diverses peces relacionades amb la seva producció.

En la seva pintura apareix amb freqüència una convivència entre fons abstractes i matèrics i elements figuratius reduïts a signes. El cos humà deixa llavors de funcionar com una representació acadèmica per convertir-se gairebé en un ideograma: una silueta, una postura o un gest basten per suggerir una narració.

Aquesta obra constitueix un exemple especialment clar d'aquest plantejament.

Entre el mur i el dibuix

La pintura funciona gairebé com si s'haguessin superposat dues obres diferents.

Primer està el fons, construït mitjançant color, desgast i textura. Podria existir per si sol com una composició abstracta.

Després apareixen les figures i la rosa, dibuixades directament sobre aquesta superfície mitjançant una línia negra rodona. Aquesta intervenció transforma completament el quadre: on abans hi havia matèria comencen a aparèixer personatges, relacions i símbols.

É precisament aquesta tensió —entre el que és abstracte i el que és reconeixible, entre superfície i relat— la que aporta personalitat a la peça.

Fitxa tècnica

Autor: Rufino de Mingo (Escariche, Guadalajara, 1953)
Títol: Figures enllaçades i rosa
Tècnica: Oli sobre tela
Dimensions: 61 × 50 cm
Signatura: Signada «R. de Mingo» a l'angle inferior dret
Tema: Composició figurativa / figures humanes / rosa
Estil: Figuració contemporània amb tractament matèric i elements abstractes
Període: Segona meitat del segle XX
Suport: Tela sobre bastidor
Presentació: Sense marc
Estat de conservació: Bon estat general, amb signes compatibles amb la seva antiguitat i amb el propi tractament matèric de la superfície. Les fotografies formen part de la descripció de l'estat de conservació.

La Nota del Taller — Quan una línia transforma la matèria

Primer veiem la superfície: una extensió vermella, rugosa, plena de petites traces, raspats i capes de pintura.

Després apareixen les figures.

De Mingo només necessita una línia negra per transformar aquest fons abstracte en una escena. Els cossos es troben, s'enllacen i sembla que es suspenen davant de les formes verticals; sota, una rosa introdueix un element inesperadament reconeixible.

Ens interessa especialment aquest canvi de registre. La pintura es pot contemplar alhora com a abstracció matèrica i com a una petita narració oberta, sense que cap de les dues lectures acabi per imposar-se completament a l'altra.