La història i la fabula d'Orfeu — Orfeu entre els animals — il·lustració original a tinta sobre paper

Orfeu ocupa el centre de la composició tocant un instrument d'arc mentre diversos animals es reuneixen al seu voltant. Gossos, un conill i criatures d'aspecte fantàstic semblen escoltar una música que, segons el mite, era capaç d'amansar fins i tot les bèsties salvatges.

Sobre la imatge, una inscripció en italià introdueix la història de Orfeu i Eurídice i el seu cèlebre descens als inferns. A la part inferior apareix l'expressió “In Siena”, completant deliberadament l'aparença d'un antic impres italià.

No obstant això, no estem davant d'una xilografia històrica: es tracta d'una il·lustració original feta a mà sobre paper, procedent d'un conjunt relacionat amb editorials i il·lustradors. L'autor reprodueix conscientment el llenguatge visual de les antigues xilografies per construir una imatge destinada probablement a la seva posterior reproducció editorial.

L'obra

La composició està feta amb tinta negra sobre paper, amb un dibuix lineal molt net i un contrast absolut entre el blanc del suport i les zones fosques.

L'il·lustrador treballa amb un vocabulari deliberadament arcaizante. Les figures es perfilen mitjançant contours gruixuts, els animals es representen de manera esquemàtica i el paisatge es redueix a unes poques cases, muntanys i línies de terreny. Fins i tot el marc fragmentat que envolta la escena contribueix a simular les irregularitats d'una antiga matriu xilogràfica.

La tipografia també forma part de l'il·lustració. L'encapçalament, traçat imitament de caràcters antics, diu:

“La Storia e favola di Orfeo: il quale per la morte di Euridice volle andare nel Inferno.”

La referència procedeix de la llarga tradició italiana de relats populars dedicats a Orfeu. Durant els segles XV i XVI van circular diferents versions de l'Historia et favola d’Orpheo, freqüentment acompanyades de xilografies en les quals el músic apareixia envoltat d'animals o interpretant instruments contemporanis a l'època de la impressió.

La present peça recupera precisament aquest imaginari, però des d'una recreació gràfica moderna destinada a l'àmbit editorial.

Orfeu i la tradició dels antics impresos

El mite d'Orfeu va gaudir d'una enorme fortuna durant el Renaixement. El seu amor per Eurídice, el descens al món dels morts i la capacitat sobrenatural de la seva música van permetre transformar una narració clàssica en una història fàcilment reconeixible per al públic popular.

En nombroses imatges antigues, Orfeu apareix envoltat d'animals amansats per la seva música. Els il·lustradors renaitxents tampoc van tenir problemes a substituir l'antiga lira per instruments que resultaven familiars als seus propis contemporanis.

Aquesta obra sembla inspirar-se directament en aquest llenguatge dels llibres i fullets populars italians, reinterpretant-lo mitjançant una tècnica manual especialment cuidada.

Fitxa tècnica

Títol: La storia e favola di Orfeo – Orfeu entre els animals
Cronologia: Segle XX
Tècnica: Tinta negra sobre paper
Mides: 27 × 18 cm
Tipus d'obra: Il·lustració original de caràcter editorial
Inscripcions: “La Storia e favola di Orfeo: il quale per la morte di Euridice volle andare nel Inferno” / “In Siena”
Tema: Orfeu i Eurídice, mitologia clàssica, música
Signatura: No s'aprecia cap signatura visible
Procedència: Col·lecció vinculada a editorials i il·lustradors
Estat de conservació: Bon estat general, amb petits signes propis del paper i del seu ús com a original gràfic.

La Nota del Taller

El que més ens va interessar d'aquesta peça va ser descobrir que no està impresa.

A primera vista funciona perfectament com una antiga xilografia: tipografia arcaizante, gruixudes línies negres, animals gairebé fantàstics i una composició que podria haver sortit d'un petit llibre italià del segle XVI. En observar-la directament, no obstant això, es nota que tot s'ha executat a mà.

Això converteix la peça en una cosa diferent: un original d'il·lustració editorial creat per semblar antic. L'il·lustrador no només reprodueix una escena mitològica, sinó també la pròpia materialitat visual dels primers impresos. Dins d'una col·lecció relacionada amb editorials i dibuixants, aquest caràcter preparatori resulta especialment atractiu.