T. Serrats — Música, 1908 — dibuix a llapis sobre paper

Una dona permanece sentada davant el piano. No veiem el seu rostre. T. Serrats triaix precisament el punt de vista contrari: la figura apareix de dors, absorbida per allò que ocorre davant d'ella, mentre una mà s'aproxima al teclat.

Aquest petit desplaçament converteix una escena cotidiana en quelcom molt més silenciós. La música no es representa mitjançant músics enfrontats a l'espectador, partitures obertes o gestos teatrals. Està sugerida per la concentració de la figura, per la posició del cuit i per l'espai que la rodjea.

Fet el 27 de maig de 1908, el dibuix conserva a més quelcom especialment atractiu de la cultura gràfica de començaments del segle XX: imatge i rotulació formen part d'una mateixa composició. Sota l'escena, la paraula «MÚSICA», trazada cuidadosament en grans caràcters majúsculs, no funciona com una anotació posterior sinó com part deliberada del disseny.

Una escena construïda des d'esquena

Serrats concentra la més gran definició en la protagonista. El cabell recogut, les mànigues abullonades, el ceñit de la cintura i la llarga faldilla permeten reconèixer clarament una figura femenina vestida segons la moda de començaments del segle XX.

El llapis canvia d'intensitat segons la funció de cada zona. El vestit està construït mitjançant ombrejat suau i numeroses línies superposades; el cabell i les plegues reben negres més denses; en canvi, el piano i l'espai entornant apres queden insinuats.

Aquesta diferència fa que la dona s'avanci òpticament mentre l'interior permanei gairebé suspens. L'artista no necessita descriure l'instrument amb precisió: unes horitzontals, el teclat i alguns elements geomètrics sufren per establir l'escenari.

Especialment interessanta resulta la posició del cuit. La figura ocupa pràcticament tota la vertical de l'escena i descriu una lleugera curva des de la cabeça fins a l'extrem de la faldilla. El gest de la mà dreta trenca aquesta continuïtat i estableix el víncul amb el piano.

Entre dibuix acadèmic i il·lustració

La fulla sembla trobar-se a mitja via entre l'estudi acadèmic i l'il·lustració gràfica. L'escena està encerrada dentre un marc rectangular perfectament definint i, fora d'ell, apareix el títol rotulat.

Aquesta proposta fa pensar que Música es va poder concebre com una llàmina, una al·legoria o un projecte per alguna aplicació gràfica. La pròpia paraula escrita forma part de l'arquitectura de la fulla i permet entendre-la com una composició terminada, no simplement com un apunt aïslat.

La firma aporta a més una cronologia extraordinàriament precisa: T. Serrats, 27-5-1908.

T. Serrats

La identitat completa de T. Serrats permanei per el moment sense documentar.

Les investigacions realitzades no han permetut relacionar amb suficient seguretat la firma amb un artista recollit en els principals repertoris accessibles. Per aquesta raó conservem l'autoria exactament com apareix sobre el pròpiu dibuix, sense desenvolupar unes inicials que actualment no podem justificar.

Aquesta absència de documentació no afecta als dades materials de la pieza: es tracta d'un dibuix original signat i datat per el seu autor el 1908, conservant a més el seu títol dentre la pròpia composició.

Fitxa tècnica

Autor: T. Serrats
Títol: Música
Data: 27 de maig de 1908
Tècnica: Lapis de grafit sobre paper
Suport: Paper
Mides: 28 × 18 cm
Firma: Signat «T. SERRATS» a l'angle inferior dret
Inscripcions: «27-5-1908» juntament amb la firma; «MÚSICA» rotulat a llapis sota la composició
Tema: Figura femenina davant un piano / al·legoria de la música
Període: Començaments del segle XX
Autoria: Firma identificada; identitat completa de l'artista no documentada
Estat: Conserva senyals properes de la seva antiguitat, petites taques d'oxidació i un desgarrament/plegat horitzontal visible des del margen esquerre. El dibuix permanei perfectament legible.

La Nota del Taller

Hi ha quelcom particularment atractiu en que Serrats decideix representar la música sense ens mostrar el rostre de qui la interpreta.

La protagonista queda encerrada en el seu propiu espai, de dors a l'espectador, i el piano apres necessita unes poques línies per fer-se present. Més d'un segle després, l'escena conserva precisament allò que el dibuix no pot representar directament: la sensació de que, en algún moment del 27 de maig de 1908, aquella habitació estava plena de soi.

La rotulació original de MÚSICA, la firma i la data exacta converten a més la fulla en un petit document gràfic de començaments del segle XX.