Toni Rovira — La Bohèmia Ochentera — Tècnica mixta — 1986

Un tros viu de la faràndula i l' underground dels anys vuitanta. Aquesta obra capta l'atmosfera desinhibida de la nit barcelonessa a través de la mirada d'un dels seus personatges més carismàtics i singulars.

Per entendre aquesta obra cal conèixer el seu autor. Tot i que Toni Rovira és àmpliament conegut avui en dia per la seva faceta de presentador i icona de la televisió de culte a Espanya, el seu origen i la seva gran passió sempre han estat la pintura. Nascut a Barcelona el 1955, Rovira es va immergir en l'ambient del cabaret, el Paral·lel i la boèmia nocturna, convertint els personatges de la nit en els protagonistes absoluts de la seva obra pictòrica.

Aquesta peça, datada el 1986, és un exemple de manual de la seva època més genuïna. La composició ens introdueix en l'intimitat d'un cafè o d'un camerí. La figura principal, una dona de cabell cobre llamejant, acapara l'atenció gràcies a un foc de llum gairebé teatral que contrasta radicalment amb les ombres del fons. Rovira resol la escena amb una pinzellada expressionista, visceral i molt ràpida, utilitzant la tècnica mixta per construir volums a base de taques de color pures. La presència de la segona figura femenina aporta el component narratiu propi de l'autor: una conversa capturada al vol de l'alborada.

Fitxa tècnica

• Autor: Toni Rovira (Barcelona, 1955).

• Tema: Retrat figuratiu / Escena boèmia.

• Època: 1986.

• Tècnica: Tècnica mixta sobre paper.

• Dimensions: 22 x 31 cm (Obra) / 38 x 47 cm (Marc).

• Signatura: Signada i datada "T. Rovira 86" a l'angle inferior dret.

• Estat de conservació: Bon estat general. El paper i els pigments es mostren estables, mantenint la força del traç original. El marc fosc protegeix l'obra sota vidre i presenta un estat òptim amb lleugers signes de la seva edat. Recomanem revisar detadament el reportatge fotogràfic com a document vinculatiu.

• Inclou: Marc original i embalatge professional.

La Nota del Taller

Hi ha quadres que valen per la seva tècnica i altres que valen pel món al qual pertanyen. Aquesta té les dues coses. Toni Rovira no pintava la nit d'oreïnt; ell era la nit.